Instagram

 



A vegades veiem perfils d’Instagram amb moltes visites  sembla que hi hagi darrere un gran interès o una comunitat molt activa. Però sovint també hi influeix com funcionen les pròpies xarxes socials.

Per exemple, el perfil lestanyquevolem ha registrat 11.800 visites durant el mes de febrer a la xarxa Instagram. Aquesta xifra pot semblar molt alta, però cal tenir en compte que plataformes com Instagram estan dissenyades perquè els usuaris continuïn consumint contingut sense parar.

Un dels mecanismes més coneguts és el “scroll infinit”. Vol dir que, quan llisquem la pantalla cap avall, sempre apareix nou contingut i el contingut no s’acaba mai.

Per què l’“infinite scroll” pot crear addicció?

El motiu és psicològic:

• Cada vegada que fas scroll esperes trobar un contingut més interessant o divertit que l’actual.
• El cervell rep petites recompenses de dopamina de forma imprevisible.
• Això funciona de manera semblant a les màquines escurabutxaques dels bars: no saps quan vindrà el proper “premi”, i per això continues jugant.

Diversos estudis i institucions europees han advertit que aquest tipus de disseny pot fomentar un ús molt intensiu de les xarxes socials, especialment entre adolescents.

Probablement serà difícil apartar els adolescents de les pantalles, perquè aquestes plataformes estan pensades precisament per captar i retenir l’atenció. Per això, des de la Unió Europea s’ha plantejat que limitar o eliminar el “scroll infinit” podria ajudar a reduir aquests comportaments addictius.

Potser la pregunta important és una altra: som capaços d’imaginar xarxes socials amb altres formes de funcionament, que informin i connectin les persones sense necessitat d’estar dissenyades per enganxar-nos?
Som capaços de crear alternatives digitals que també resultin atractives per als nostres joves?
I sobretot, som capaços d’oferir alternatives no digitals —esport, activitats culturals, debats, voluntariat o projectes solidaris— que els permetin trobar espais de relació i participació fora de les pantalles?

O bé hem d’assumir que ja no podem viure sense pantalles: mirar el temps, buscar receptes de cuina, organitzar viatges o fins i tot consultar la intel·ligència artificial?

I si és així, podem trobar també espais més tranquils i participatius dins del món digital? Potser alternatives a les xarxes actuals… o fins i tot a aquest mateix blog. Espais de diàleg real entre veïns, com podria haver estat un Consell de Poble, una proposta que finalment no es farà en aquesta legislatura.

Potser, al final, la pregunta és aquesta: com volem que sigui la nostra vida digital… i la nostra vida comunitària?


Joaquín Jiménez 
Veí de l'Estany

Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions.

Només cal omplir aquest formulari



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem insuficientment transparent i participatiu. Pump track? Sí, però no així El títol pot semblar contundent, però neix des del respecte. No ens oposem a la iniciativa per sistema, ni volem frenar projectes que aportin dinamisme al municipi. El que demanem és reflexió i diàleg sobre el lloc escollit. En els darrers anys, sovint s’ha utilitzat el terme NIMBY (“Not In My Back Yard”, és a dir, “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen determinades infraestructures a prop seu. Però reduir el debat a això simplifica una ...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació