Puig d’Olena: una història breu que no s’ha acabat

 


A vegades, els projectes ens porten a descobrir realitats que bateguen a prop nostre amb una força silenciosa. Recentment, des de l’associació Moianès Sostenible i Steam4all, hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos, de la mà de la ZER Moianès Llevant, a Puig d’Olena per fer-hi una donació de portàtils cedits per Nissan, amb el desig de sumar eines a la valuosa tasca educativa que s’hi realitza.

La visita ens va recordar que hi ha llocs que no es poden entendre d’un sol cop d’ull. Puig d’Olena és un d’aquests espais: un lloc on el temps s’acumula en capes i on cada etapa deixa una empremta que encara avui es pot intuir.

La seva història no és fruit d’un sol nom ni d’un sol moment, sinó d’una trajectòria plural que va molt més enllà de la coneguda vinculació literària amb Màrius Torres. Al llarg dels anys, el centre ha viscut diferents etapes que n’han definit la identitat: primer com a sanatori antituberculós, després com a preventori i, avui dia, com a centre residencial d’acció educativa (CRAE). Tres moments històrics que responen a contextos i necessitats diferents, però units per un mateix fil conductor: la cura de les persones.

En el seu origen, Puig d’Olena va ser concebut per afrontar una malaltia que marcava tota una època. L’arquitectura, la llum, l’orientació i la vida quotidiana s’organitzaven amb una intenció clara: crear les millors condicions possibles per a la recuperació. Era una manera d’entendre la salut que implicava tot l’entorn. Amb el pas del temps, i amb els canvis socials i mèdics, el centre es va transformar: nous usos, noves necessitats, noves maneres d’acompanyar, però sense perdre mai aquesta vocació essencial de cura i atenció.

A través de les visites històriques es pot recórrer aquesta trajectòria i comprendre millor com el centre ha evolucionat al llarg dels anys. La seva memòria es preserva i es difon des del mateix espai, amb voluntat de rigor i de transmissió d’un llegat que forma part de la història social i humana del nostre territori.

Més enllà dels murs i de la seva història, aquesta col·laboració ens ha permès conèixer de prop un projecte que continua bategant gràcies al compromís del seu equip humà. En el dia a dia del CRAE, els i les professionals que hi treballen acompanyen infants i joves en la construcció del seu propi camí, oferint-los no només un sostre, sinó també eines, referents i l’escalf necessaris per créixer amb dignitat i autonomia.

És una tasca transformadora, constant i sovint discreta, que fa que aquest projecte continuï sent, generació rere generació, un espai de futur i esperança. Una feina imprescindible que mereix reconeixement, suport i agraïment.

Hi ha llocs que canvien amb el temps.
I n’hi ha que, tot canviant, mantenen intacta la seva raó de ser.

Puig d’Olena és un d’aquests.


Mari Carmen Piedra Bueno
Mestre de la ZER El Moianès Llevant

Joaquín Jiménez Godoy
Soci de STEAM4ALL i Moianès Sostenible


Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, 3 de maig de 2026, han passat 300 dies des del dipòsit inicial de les terres, i encara no es disposa de tota la informació necessària per poder valorar amb plenitud si la decisió d’ubicar el pump track en aquest emplaçament s’ha adoptat amb totes les garanties i amb el respecte als drets de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del veïnat, considerem legítim i necessari poder accedir a l...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació