Diari del viatge a Cuenca. Dia 1
Diari del viatge
Dia 1
Ens trobem a Vic amb els diferents alumnes de la ZER El Moianès Llevant; tothom arriba d'hora, amb algun petit entrebanc que hem pogut solucionar.
Comencem el viatge cap a Cuenca. El bus marxa 10 minuts abans del previst, ja que tothom ha estat molt puntual.
A dins del bus ja hi havia els alumnes de l'Empordà: són 7 alumnes de 5è i 6è, delegats que han estat treballant en el projecte STEAM.
L'Elna explica que el seu pare va ser qui li va parlar d'aquesta estada i, quan li ho va dir, ella va pensar: “que xaxi!”. Quan la família de l'Eloi li ho va dir, ell va sentir que seria “molt guai!”. La Maia es va sentir nerviosa, però creu que estarà molt bé. Pel que fa a en Magí, tenia moltes ganes de ser a Cuenca.
De l'escola de Collsuspina, l'Unai i l'Erik expliquen que, quan el seu mestre, en Carles, els ho va dir, es van sentir molt emocionats per fer un viatge més lluny del que és habitual i per ser els primers de tota la ZER que ho feien.
Ja la setmana abans de començar el viatge, en diferents moments els alumnes de 6è demanaven si podien parlar de Cuenca. A l'hora del pati estaven molt entusiasmats. A més, van fer una videotrucada amb els alumnes de Collsuspina, on tothom tenia una mica de vergonya però, al mateix temps, no volien que s’acabés.
Un cop dins del bus, va fer molt feliços els alumnes veure que hi havia una taula de quatre; així, els de l'Estany podien seure plegats i veure’s les cares.
Durant el viatge se sentien a gust, però els esperaven moltes hores per endavant i tenien moltes ganes d'arribar i descobrir com seria tot.
11:30 – Vandellòs. Primera parada i recollida de més alumnes. Ens han ensenyat la seva escola i tots han esmorzat en una sola aula, cadascú amb el seu grup de companys.
També ens han fet entrega d’unes xapes individuals amb el nom de cadascú i el logotip d’Itinera STEAM, perquè alumnes i mestres ens puguem identificar.
De Vandellòs s’hi afegeixen 15 alumnes de 5è i 6è, seleccionats a partir d’uns criteris decidits per l’escola.
Ve el tram més llarg del viatge (2 hores i mitja). Se’ls fa una mica llarg; creuen que la carretera no està en gaire bon estat, tot i que també es regulen entre ells i intenten trobar-ne la part positiva.
Estan encuriosits per saber quan sortirem de Catalunya.
Cap a les 15 h. Arribem a Alfajarín, a una àrea de servei. Fa força calor (30 °C), però tothom ho porta bé. Hem estirat les cames i hem dinat. Han menjat força ràpid i alguns tenien ganes d’arrencar de seguida, però el xofer havia de descansar 45 minuts.
En Magí comenta que hi ha unes muntanyes que semblen del desert; un cop reprenem la marxa, som pels volts dels Monegros.
Cap a les 17 h. Ens aturem a recollir els alumnes d'Alfajarín. Abans de pujar, recordem als alumnes que els nous integrants parlaran en castellà.
Un cop són a dins, els donem la benvinguda per micròfon i també els expliquem que nosaltres solem parlar en català, però que ara canviarem de llengua per comunicar-nos amb ells.
Són 8 alumnes de 5è, d’una escola que s’organitza d’una manera similar a la nostra, però sense llar d’infants: “pequeños” (I3 a I5), “medianos” (1r a 3r) i “mayores” (4t a 6è).
Cap a les 18 h. Ens informen que la carretera per on havíem de continuar està tallada i hem d’agafar una via molt secundària.
És molt estreta i, en alguns trams, hi ha barrancs. Alguns alumnes comenten que els fa respecte, però no poden evitar fer-hi fotos perquè, al mateix temps, ho troben bonic.
La Maia també assegura que hi ha algun punt del trajecte que li recorda a l'Estany.
Comencen a estar intrigats per saber quan arribarem i, malauradament, els comuniquem que el trajecte s’allargarà més, ja que per aquesta ruta no avancem tant.
Per sort, s’ho prenen prou bé i ningú es queixa.
D’aquí a poc entrarem a Castella-La Manxa. No obstant això, no arribarem a Tragacete fins cap a les 20:30 i, des d’allà, encara ens quedaran uns 40 minuts fins a Uña, on hi ha l’alberg.
Cap a les 21h - Arribem a Tragacete, l'Eloi s'imaginava més gran el local on farem la fira, i la Maia i l'Elna troben guai muntar la maqueta junt amb els companys de Collsuspina
A Tragacete, els nostres joves han preparat la maqueta del Parc de l’Aigua de Sant Quirze, que reprodueix un sistema de seguretat per a les persones en cas d’inundació. El sistema funciona amb energia solar, es comunica per ràdio i pren decisions de manera autònoma. Aquest projecte el mostraran a la fira Itinera STEAM a Conca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada