El transport a demanda (TAD), una solució a la mobilitat al món rural
Jornada tècnica. L’Estany, 16 d’abril de 2026
RELATORIA I CONCLUSIONS
Joan Pluma, coordinador d’MDC
L’estudi “La mobilitat a l’entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques”, de l’Institut Metròpoli ajuda a situar la situació actual de manca d’eficàcia dels sistemes de transport públic a les zones rurals i posa de manifest la necessitat de disposar de dades per poder treballar propostes de mobilitat, unes dades que obtenir-les avui costa massa.
Es va posar de manifest també l’oportunitat que suposen les polítiques europees orientades a la descarbonatació de l’economia i els mitjans disponibles.
En el decurs del dia s’han pogut valorar aplicacions de transport a demanda al Berguedà, a Moianès, el sistema Clic i altres experiències que conviuen al país i que constitueixen un bosc florit d’experiències per la seva diversitat i que hauria de permetre crear un sistema més sòlid i estès al conjunt de les àrees rurals per a garantir poder accedit a un sistema de transport públic que connecti molt més i de manera més flexible les zones rurals.
Hem pogut constatar reptes com la necessitat de coordinar transport a demanda i línies de transport convencional, que no sempre funcionen de manera adient tant entre zones rurals com entre aquestes i nodes de connexió, resultat de la jerarquització dels sistemes de transport territorial. El transport escolar s’ha d’incorporar al sistema de transport públic a rural i especialment al de transport a demanda. També s’ha aportat la necessitat de coordinar molt millor transport i sistema de salut, un element clau per a gran part de la població de les zones rurals. S’apunta també la necessitat de millorar horaris i mitjans dels transport a demanda, encara molt insuficient a moltes zones que no tenen oferta i on aquesta existeix assegurar serveis de nit i en caps de setmana i festius.
Es constata que la resposta a l’adaptació a les necessitats i la introducció de canvis en els serveis és massa rígida i lenta, sense que des del territori es puguin prendre decisions ràpides. Cal apropar les decisions i els mitjans als llocs i fer que es prenguin de manera més àgil.
Des del govern es recorda que té el repte de desplegar l’Agenda Rural i fer-ho en les directrius nacionals de mobilitat i els diferents plans directors de mobilitat. També que cal encaixar aquesta necessitat de ruralitzar les polítiques de transport públic en la resolució de les concessions de transport per carretera i incorporar en aquets context el transport a demana. En tercer lloc es recorda el repte que suposa posar en funcionament la comissió que l’Estatut de Municipis Rurals contempla per a tractar com resoldre les necessitats de la mobilitat i el transport públic a rural. I també la necessitats de finançar aquestes necessitats per a tractar amb equitat les necessitats de transport de les persones que viuen en les àrees rurals del país.
Es planteja la necessitat que el transport a demanda esdevingui una peça clau del sistema de transport, que superi l’estadi d’assaig i es consolidi com a política pública. També s’assenyala que cal integrar el transport a la demanda en el sistema d’integració tarifària i fer-ho de manera que s’adeqüi a les especificitats de les necessitats de l’entorn rural (que no es persegueixi l’eficiència econòmica sinó el servei que presta).
La governança del sistema de transport rural també va ser objecte de reflexió. En primer lloc per a recordar el caràcter essencial que té la mobilitat per les àrees rurals, doncs sense un transport públic adequat no hi ha accés als serveis ni capacitat d’interessar persones que vulguin construir projectes de vida a les zones rurals i contribueixin a construir un país més equilibrat en termes territorials. Es va proposar analitzar si l’àmbit comarcal era el més adequat per a resoldre les necessitats de transport. Es proposar garantir l’equilibri entre les necessitats d’eficiència de les àrees d’organització del transport amb una governança oberta als micropobles i a les comunitats, que fos flexible i sensible a les especificitats dels territoris. També es va proposar analitzar com garantir que les ATM tinguin una mirada rural, a tots els efectes.
Entre les aportacions destacades de la jornada, Sergi Méndez va posar de manifest una realitat compartida per molts municipis rurals: “la nostra capital és Falset, però si necessitem quelcom hem d’anar a Reus”, evidenciant les disfuncions entre l’organització administrativa i les dinàmiques reals de mobilitat.
Aquesta reflexió és plenament extrapolable al Moianès. Sobre el paper, la capital és Moià, però a la pràctica, quan es tracta d’accedir a serveis, feina, comerç, extraescolars o salut, els desplaçaments es diversifiquen i sovint es dirigeixen cap a altres nuclis del territori com Artès, Tona, Vic, Manresa, Sant Feliu de Codines o La Garriga.
Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’un sistema de mobilitat que no respongui únicament a lògiques administratives, sinó que s’adapti als fluxos reals de la població, garantint connexions flexibles i eficients entre els municipis rurals i els principals nodes de serveis.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada