Betavilona: un pont entre mons
Aquest any el viatge incorpora també una iniciativa molt especial. Entre el material que transporten hi ha diversos ordinadors portàtils que han estat revisats, preparats i validats per un grup de nois i noies de l'Estany, coordinats per STEAM4ALL, perquè puguin començar una nova vida al servei de l'educació.
Durant les properes setmanes, Mari Carmen Piedra compartirà el seu diari de viatge. A través de les seves paraules podrem descobrir la realitat de Madagascar i, molt especialment, la de Betavilona, conèixer el dia a dia del projecte educatiu i entendre millor la feina que s'hi desenvolupa.
El diari també ens aproparà a la vida quotidiana de la regió i a un dels seus grans tresors: la vainilla de Madagascar, considerada per molts experts com una de les millors del món. Coneixerem com es cultiva, es recol·lecta i es prepara abans d'arribar a les nostres cuines, tot descobrint el treball i les persones que hi ha darrere d'aquest producte tan apreciat.
Després hem fet una parada tècnica a les Seichelles des d'on hem continuat fins a Antananarivo. Gairebé 24 hores de converses, riures, menjars, son i bones pel·lícules. Hem arribat cansats però contents. Aventura començada!!
Descobrint Antananarivo
Després hem anat a Antalaha a fer l'entrega dels portàtils (donació de Nissan a través de Moianès Solidari i Moianès Sostenible) i hem fet la primera classe d'informàtica amb l'ajuda de la Virginie.
Després de dinar hem anat en moto taxi (per seguir els costums d'aquí hi anàvem quatre persones en una moto) a visitar una plantació de cacau i en tornar hem pres una gasosa amb gust de xiclet a un "xiringuito" amb unes vistes precioses al riu.
Un altre dia d'emocions compartides i agraïment infinit per l'experiència viscuda.
Quan tornàvem de la platja, ha vingut un camió a buscar part del material que havíem de portar a Betavilona per carregar-lo a les barques.
Després d'esmorzar hem tornat a visitar les nenes d'Antalaha i hem continuat fent la familiarització amb els portàtils. Avui les seves cares eren molt diferents, ja no hi havia recel, ens esperaven amb els ulls brillants d'il.lusió i ganes de seguir aprenent.
També els hem portat puzzles i un joc de taula que han gaudit molt.
Mentrestant, la Sònia i el Bernat han preparat una paella que ha quedat boníssima i ens hem pres la tarda lliure.
Demà més!!!
Després d'esmorzar hem anat a Antalaha a continuar amb la familiarització amb els portàtils a través de jocs educatius i també han après a fer fotografies amb la càmera.
A la tarda la Mercè ha explicat la Llegenda de Sant Jordi als nens de Manambato, hem ballat el Buggie Buggie i el Jan Petit i hem jugat a arrencar cebes i al Pica-paret.
La Sònia ha preparat una gelats de vainilla i de fruita de la passió boníssims.
La pujada a Betavilona amb les barques s'ha tornat a endarrerir perquè han d'arribar la resta de palés, així que demà tornarem a Antalaha.
Llavors hem anat al mercat a Antalaha i hem vist com feien cistelles, les parades de peix i de carn, les de verdures, les espècies i moltes altres coses més. També hem entrat en una botiga a comprar "Lamba", les robes colorides típiques d'aquí.
Per la tarda hem anat a veure les nenes que ens esperaven perquè veiéssim que havien muntat els puzzles que els vam portar l'altre dia, hem jugat al "jenga" i hem continuat amb els ordinadors.
Al vespre hem anat amb la Lidy i la Lucía a caminar pel passeig marítim i ens hem assegut a un "xiringuito" a prendre "quelque chose".
Anem a dormir perquè demà ben aviat pujarem a Betavilona.
Tsara Alina!!!!
Avui hem matinat molt per emprendre el viatge cap a Betavilona (*). Primer hem carregat la barca amb les maletes i part del material. Com que portàvem força pes i érem força gent, finalment nosaltres quatre amb la Lucía hem fet part del camí en moto.
Han sigut unes tres hores de creuar ponts, alguns de millors que d'altres, i poblats, de pujades, baixades, fang, aigua, l'aire a la cara, corriols i algunes parades per reposar forces, com la del te cola i la que hem fet per comprar un ànec i benzina...
Fins que el camí ja no ha permès que les motos avancessin. Llavors hem continuat uns 6-7 kilòmetres caminant. Hem trobat alguns bitxos, ens hem creuat amb gent que va d'un poblat a un altre i inclús enmig del no res, una parada on hem comprat Jack, una fruita dolça amb gust de llaminadura.
Després ens hem tornat a trobar amb la barca i hem pujat. Hem pogut gaudir de paisatges magnífics i de la vida que gira al voltant del riu.
En dues hores hem arribat a Betavilona.
Segueixo pensant que sóc molt afortunada de poder viure tot això i en la millor companyia.
(*) El poble de Betavilona està aïllat al cor de la regió de SAVA, en plena selva de Madagascar, a uns 300 metres d'altitud.Es troba en un entorn preservat, envoltat de boscos primaris i d'una exuberant flora endèmica, única de Madagascar.
Madame Buggie Buggie ja és a Betavilona
Llavors hem anat a veure l'escola. Al sortir tots els nens esperaven la Mercè, o Madame Buggie Buggie com ells li diuen, per ballar aquesta cançó que tant els agrada. Després hem pujat a veure l'escola de primària.
Pel camí hem provat de preparar l'arròs, que aquí encara es fa de forma manual, i hem trobat un noi amb un Maqui.
Per acabar, hem tornat per sopar i descansar, que ha sigut un dia ben llarg.
Demà més!!!
Per a nosaltres ha sigut sorprenent veure l'interès i l'emoció dels mestres al conèixer nous materials i les seves possibilitats didàctiques. Molts d'aquests materials són molt coneguts per a nosaltres (tangrams, puzzles, dominós, memories, etc) i en canvi per a ells són tot un descobriment, ho hem pogut veure a la mirada i a les ganes de provar-los tots.
És el mateix que ens passa a nosaltres amb els menjars tradicionals que ens prepara la familia Ranja i que estem descobrint i gaudint dia rere dia, com els plàtans bullits que hem tastat per berenar i que estaven boníssims.
Demà continuarem!!!
Ha sigut un altre dia de copsar la sorpresa a la cara dels mestres al veure com funciona una màquina de fer forats al paper o descobrir la plastelina.
Després de dinar hem baixat al riu a gaudir de l'energia de la natura i dels jocs amb els infants. Al tornar hem berenat "Saoaba", un plat típic malgaix fet amb plàtan, llet de coco i aigua.
Llavors hem estat una estona amb els mestres descobrint jocs de taula com el Mikado, el dòmino, l'UNO, els tres en ratlla... i els hem deixat un dossier amb més idees perquè puguin anar complementant la feina feta fins ara.
També hem anat a jugar amb els infants a Pica-paret, arrencar cebes, el Jan Petit, saltar les cames,... fins que ha sigut l'hora de sopar i anar a dormir.
"A demain!!!"
Llavors hem anat a dinar i quan hem acabat hem fet una petita excursió per anar a veure uns camps d'arròs de la familia. El camí ha sigut preciós, hem passat pel riu, ens hem creuat amb molta gent que anava cap al següent poble, hem vist una serp, dos camaleons, zebus i porcs... I hem arribat fins a una petita cascada.
També hem pogut veure camps d'arròs descansant, altres a punt de ser collits, on unes dones espantaven els ocells perquè no se'l mengessin, un camp mare,... Ha sigut un passeig molt agradable.
Quan hem tornat hem berenat i hem anat a preparar la classe per demà. Després dutxa i a dormir!!
Més tard hem anat cap a l'escola. Avui hem preparat una classe amb diferents propostes perquè els mestres veiessin en viu el que els hem estat explicant durant aquests dies. Ha anat molt bé i en acabar hem tingut una conversa molt enriquidora on hem intercanviat dubtes, idees, opinions,... Ha sigut possible gràcies a l'ajuda de la Virginie que ens fa la traducció.
Després de dinar hem anat a banyar-nos al riu i de tornada hem passat pel camp de futbol on hi havia nens i nenes fent un partit.
Tanquem un altre dia més ple d'aprenentatges i vivències que sempre ens acompanyaran.
Després de dinar la Virginie i la Samira han estat fent-li trenes a la Mercè i després hem jugat a l'UNO i la Mercè ha explicat el conte dels Tres Porquets en francès, ho ha fet "très bien"!!
Per la tarda hem anat a fer una caminada acompanyades pel Brido i el Didi. El Brido ens ha explicat coses interessants, com que abans hi havien cocodrils, la zona on es pot pescar, un lloc on es pot trobar or i una planta que amb les llavors fan combustible per les motos.
Tanquem una nova jornada de compartir i gaudir d'un entorn espectacular!!!
Després de dinar hem anat amb el Brido i el Jona, els dos mestres, a fer una caminada. L'objectiu era arribar a Antsambalahy, el següent poble baixant el riu. És un poble més gran que vindria a ser com una capital de comarca. De camí hem passat per una plantació de canya de sucre i ens l'han deixat tastar. També hem vist un senyor fent carbó, ravenalas i la planta del viatger, camps d'arròs, plantes de pinya, hem menjat jack,...
Ja al poble ens han ensenyat el "comunalle" que ve a ser l'ajuntament amb un lleó a l'entrada que ens fa intuir la seva importància o poder, la botiga, l'escola de primària i l'institut, l'església, l'hospital, la disco, les paradetes del mercat que fan tots els dimarts,... i el dia a dia de la gent.
Es respira pau, s'escolten rialles, oques, gallines i pollets, alguna música de transistor aquí o allá, la gent xerrant al carrer, olles al foc, gent rentant la roba o els plats al riu, infants jugant, noies pentinant-se les unes a les altres, mares cuidant nadons... Aquí tot va a un altre ritme, "mora mora", el ritme de la natura, de la vida en comunitat, del compartir, de viure l'instant present.
Un diumenge a Betavilona
Diumenge 02/08/26
Avui és diumenge i ben aviat les campanes han sonat per avisar la gent que hi havia missa. Encuriosides, hem volgut participar-hi per viure-ho de primera mà. No n'hem entès pràcticament res, però es respirava germanor i les cançons que anaven cantant entre lectura i lectura eren molt animades. Ha sigut una experiència ben interessant.
Com que era diumenge, aquest matí no hem treballat amb els mestres i hem aprofitat per jugar als escacs i llegir una mica.
Després de dinar el Brido ens havia convidat a conèixer casa seva. Ens ha obert dos cocos i la seva dona ens ha preparat mandioca fregida, que estava ben bona. Nosaltres hem portat fuet perquè el tastessin.
Després la Mercè ha explicat als seus fills el conte dels Tres Porquets. De tornada cap a casa hem trobat un grup de nens i la Mercè els l'ha tornat a explicar.
Tot i ser diumenge, la gent continua movent-se d'un poble a un altre, bé per anar a vendre carn, bé per visitar familiars o per anar a rentar la roba i els plats.
S'acaba un altre dia de descobriments, curiositat i aprenentatges.
Els grans mestres són els infants
Dilluns 03/08/26
"Els millors moments, els bons records i les coses importants de la vida, igual que els bons menjars, sempre es couen a foc lent."
Avui ens hem llevat acompanyades pel so de la pluja. Potser per això ha sigut un dia tranquil. Després d'esmorzar hem continuat fent la formació amb els mestres i endreçant l'escola.
A la tarda, amb la complicitat dels mestres, hem anat a fer polseres amb els nens i nenes del poblat que han volgut acompanyar-nos. Ha sigut tot un èxit! Ens ha agradat veure com els infants esperaven molt pacientment a tenir el seu braçalet i com els més grans ajudaven a fer els "vangovango" dels més petits.
Fins i tot alguns infants s'han quedat sense perquè s'ha fet tard i els hem promès que continuaríem demà. Ningú s'ha queixat, ningú s'ha enfadat ni ha plorat, ningú ha criticat ni jutjat.
Una vegada més som nosaltres les que fem un gran aprenentatge de saber estar, de germanor, de calma, de viure en comunitat, de respecte, de valorar les coses i d'agraïment.
Una festa per recordar
Dimarts 04/08/26
Avui ha sigut un dia ben especial: últim dia de formació amb els mestres, retorn de la part de l'expedició que havia marxat i festa d'aniversari!!!
Al matí ens hem trobat amb els mestres per fer una mica de tancament i acabar d'explicar les últimes coses. Els hem fet una petita prova per veure si havien entès el que els hem anat explicant tots aquests dies i si eren capaços d'aplicar-ho en la preparació d'una sessió. Estaven nerviosos, però ho han fet força bé. Amb la pràctica i l'assaig-error ho aniran consolidant.
No hem volgut acabar sense agrair-los l'esforç i la confiança que ens han demostrat durant aquest temps.
Just després de dinar han arribat la Sònia, el Bernat, la Lucía i la seva família, amb algun que altre entrebanc pel camí: la pluja, una barca que s'ha espatllat...
A la tarda, les dones de la comunitat han emocionat la Mercè amb una festa sorpresa pel seu aniversari. Ha sigut molt emotiu i hem gaudit molt del ball, les cançons, els riures i l'energia.
Emocions boniques, records per a l'ànima!!!
Un dia per celebrar
Dimecres 05/08/26
Avui ens hem llevat amb el temps just de baixar a esmorzar perquè ahir vam acabar ben cansades de tant ballar.
Tot seguit hem anat a l'escola a preparar la festa: inflar i penjar globus i banderoles, preparar el líquid per fer bombolles de sabó, la música, les llaminadures i la beguda. Els infants han vingut molt d'hora i observaven amb il·lusió tot el que fèiem.
Primer els hem donat un xic d'energia i, tot seguit, hem sortit a fer bombolles de sabó i a ballar. Ens hem divertit molt!!!
Els mestres ens han dedicat unes paraules d'agraïment i ens han fet un regal. No hem pogut evitar algunes llàgrimes d'emoció.
En acabar hem baixat al riu perquè es rentessin les dents, seguint els passos que els indicava la mestra.
A la tarda hem repartit ulleres, hem vist com netejaven arròs i hem fet una sessió de cinema dins l'església. Ha anat molt bé perquè ha plogut força i, tot i així, hi havia molta gent. Entre petits i grans érem més de cent persones. Se sentien moltes rialles mentre miraven en Tom i en Jerry i també la pel·lícula d'en Charles Chaplin.
Ha sigut un altre dia rodó.
Betavilona s'ha despertat amb llàgrimes
Dijous 06/08/26
Avui Betavilona s'ha despertat amb llàgrimes, acompanyant-nos en la tristesa del moment del comiat que finalment ha arribat. Hem estat aquí 11 dies fent vincles i col·leccionant records que per sempre portarem al cor.
Després d'equipar-nos bé per a la pluja, hem passat per l'escola per dir un últim adéu que ha costat i hem iniciat el viatge en barca que ens havia de portar de tornada a Antalaha.
Durant unes sis hores hem recorregut el riu Ankavanana i hem gaudit d'imatges precioses de tota la vida que hi té lloc: plantacions de pinyes i plàtans, gent pescant, gent rentant roba i cassoles, gent viatjant amb barca, gent creuant-lo a peu per arribar a altres llocs, petits poblats que van apareixent a banda i banda, "gargotes" on els viatgers paren per recuperar una mica d'energia...
La Lucía, el Bernat, la Mercè i el Nef han fet un tros a peu per alleugerir una mica la barca. Els altres, a mig camí, hem fet una parada a casa de l'Amedé, el marit de la Bernadete, per agafar plàtans i mandioca i estirar una mica les cames.
Finalment hem arribat a Antalaha, on ens esperaven amb els cotxes que ens portarien a casa de la família, amb el dinar a taula.
A la tarda, ja descansant a Manambat, hem tingut la sorpresa de veure'ns envoltats d'un ramat de zebús que "tallaven" l'herba.
Un dia més d'impregnar-nos de la bellesa i l'essència de Madagascar!
Petits tresors vora el mar
Divendres 07/08/26
Avui ha sigut un dia tranquil. Al matí hem anat a la platja, però el mar estava molt mogut i no ens hem pogut banyar, així que hem anat a caminar i hem aprofitat per buscar petits tresors.
Després de dinar han vingut les nenes d'Antalaha a Manambat i hem tornat a la platja a jugar amb les onades i la sorra. Han gaudit molt.
Després hem berenat les crepes que havia preparat el Bernat, amb xocolata o melmelada. Estaven molt bones.
Ha sigut una tarda molt agradable.
Col·leccionant petits tresors
Dissabte 08/08/26
Avui ha sigut un dia de relax. Al matí ens hem aixecat d'hora i hem anat a la platja. Hem vist la sortida del sol, hem caminat i hem recollit petits tresors. No hem pogut fer gaire cosa més perquè anava plovent a estones.
Després de dinar hem estat llegint i, a la tarda, el Nef, el germà de la Lucía, ens ha portat a Ambodikakazo, una altra zona de platja a prop d'Antalaha.
Només arribar ens hem creuat amb un petit ramat de zebús. Hem passejat i hem trobat més tresors. També hem vist un grup de pescadors i com es ponia el sol. Ha sigut molt bonic.
Abans de sopar aquests plats tan bons que sempre ens fan, hem parat a prendre un "bombon anglais" en una "gargote" al costat del mar.
Dia rodó!!!
Lluny de casa, sentint-nos com a casa
Diumenge 09/08/2026
Avui al matí hem anat a comprar al mercat perquè celebràvem una festa a Manambato per l'aniversari de la Lidy i la inauguració oficial dels bungalows.
Ha sigut un dia de compartir menjar boníssim i abundant, balls i cançons que mai trobaven el final, alegria i riures de felicitat compartida.
També hem trobat una estona per baixar a la platja amb les nenes d'Antalaha, que han gaudit molt banyant-se, cantant i ballant, fent-se fotografies i jugant.
Poder formar part de tot això ens fa sentir com a casa, tot i estar ben lluny.
Camí de Cap-Est
Dilluns 10/08/26
Avui hem anat a fer una excursió en moto-taxi a la zona de Cap-Est, al poble d'Andasibe. Les motos ens esperaven a casa de la Bernadete i, abans de sortir, hem pogut veure com feien inventari al magatzem de vainilla que tenen allà, l'últim pas abans que la vainilla surti de l'illa.
El trajecte ha estat ben entretingut. El camí era ple de fang i bassals, hem passat per diferents pobles, hem hagut de travessar un riu dalt d'una balsa on també hi pujaven les motos i hem hagut de parar al mecànic per arreglar una punxada.
Finalment hem arribat a unes platges precioses on hem fet un pícnic. La Mercè ha ballat el Buggie-Buggie amb els nens que, encuriosits, s'han apropat a veure'ns, hem carregat les butxaques de petxines i hem contemplat escenes completament paradisíaques.
Hem tornat ben cansades, però també molt contentes pel que hem viscut un dia més.
El cel ens mostra el camí
Dimarts 11/08/26
Avui ha sigut un dia molt tranquil. Al matí hem anat al mercat d'Antalaha a fer les últimes compres. Després hem estat fent "Tetris" per poder posar-ho tot a les maletes.
La resta del dia hem xerrat, hem llegit i hem compartit l'últim sopar amb la Lucía i el Bernard, que demà ja comencen la tornada cap a casa.
De tornada a Manambato hem tornat a veure el cel ple d'estrelles, la Via Làctia i la Creu del Sud, que hem après a reconèixer amb facilitat.
També el cel ens recorda que som lluny de casa, però ens mostra el camí per arribar als nostres somnis!!!
Tsara alina!
Tancant el cercle
Dimecres 12/08/2026
Avui ha sigut un dia de finals, ha arribat el moment de dir adéu.
Hem observat l'última sortida de sol a Manambato, hem fet l'última sessió d'estiraments, hem observat per últim cop el traginar de la gent que treballa la vainilla i hem sentit per últim cop el seu perfum profund i dolç.
Hem vist per últim cop les nenes de la casa d'acollida d'Antalaha, hem menjat per últim cop els plats exquisits de casa de la Bernadete, hem assaborit uns últims iogurts de llet de zebú en una gargote al costat del mar, hem sigut testimonis per últim cop del dia a dia de la gent de Madagascar i hem begut per últim cop l'aigua de coco que també vam poder tastar a la nostra arribada, tancant així el cercle.
Han sigut dies de teixir vincles com l'aranya, d'avançar lent però ferm com el cargol, d'aprendre dels altres, de donar i de rebre, de benestar, d'introspecció, d'amistat, d'enyorança, de trobar-li sentit a la vida, de valorar les petites coses...
Una gran experiència que perdurarà per sempre.
Gravant paisatges a la memòria
Dijous 13/08/26
Avui ha sigut un dia de desplaçament.
Hem sortit aviat d'Antalaha cap a Sambava, on havíem d'agafar l'avió per arribar a Antananarivo. Ens hi ha portat l'Amede amb el seu cotxe. Hem trigat prop d'una hora i mitja, un trajecte que ens ha regalat paisatges tropicals i escenes quotidianes que observàvem ben atentes, com si volguéssim gravar-les per sempre.
El viatge en avió ha sigut tranquil i, en arribar, hem anat directes a l'hotel.
Demà més!!!
Punt final a una aventura inoblidable
Divendres 14/08/26
Avui hem aprofitat el matí per anar a visitar el Mercat d'Artesans d'Antananarivo, on hem acabat de comprar alguns regals.
Després de dinar hem anat cap a l'aeroport a agafar l'avió que ens portarà de tornada a casa, posant punt final a la nostra aventura.
Torno a casa amb molt més del que portava
Mari Carmen Piedra
Madagascar
juliol i agost 2026
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada