PLATER a L'Estany
Compartim una reflexió arran de la sessió informativa sobre el PLATER
L’alcalde, Enric Rovira, i la regidora Maria Ardiaca han anunciat que, en el proper ple municipal, l’Ajuntament de l’Estany s’adherirà al Manifest dels Municipis davant del PLATER.
Mapa provisional de zonificació de les instal·lacions fotovoltaiques i eòliques segons el PLATER
En primer lloc, volem agrair a l'Ajuntament que hagi organitzat aquesta sessió informativa. Creiem que poder parlar entre tots sobre el futur energètic del nostre municipi és una oportunitat que hem d'aprofitar.
Compartim aquesta reflexió arran de la sessió informativa organitzada per l'Ajuntament, amb la voluntat de contribuir al debat sobre el futur energètic del nostre territori.
Volem començar deixant clara una idea.
No estem en contra de la transició energètica. Al contrari. Creiem que és imprescindible i que l'hem de fer tan aviat com sigui possible.
Fa anys que moltes persones del Moianès defensem precisament això: que la transició energètica és necessària, però que l'hem de construir des del territori, amb la participació dels ajuntaments, de les entitats, de les empreses locals i de la ciutadania.
Durant aquests darrers anys hem tingut una oportunitat extraordinària amb els fons Next Generation. Hauríem pogut impulsar moltes més instal·lacions sobre les teulades dels nostres edificis, crear comunitats energètiques i avançar molt més en aquest model.
No hem avançat tant com hauríem volgut. Però encara som a temps de demostrar que hi ha una altra manera de fer les coses.
Ara el PLATER ens recorda que Catalunya necessita produir molta més energia renovable. Aquesta necessitat és real i no la podem ignorar.
Però creiem que el debat d'avui no és si volem energies renovables.
No es tracta d'escollir entre renovables sí o renovables no. Es tracta d'escollir quin model de renovables volem construir al nostre territori.
En aquest sentit, volem explicar molt breument què és el Manifest dels Municipis davant del PLATER.
Aquest manifest no rebutja les energies renovables. Al contrari, reitera expressament el compromís amb la transició energètica i amb la lluita contra el canvi climàtic.
El que demana és que aquesta transició sigui més participativa, que els municipis i la ciutadania hi tinguin un paper actiu, que es prioritzi la generació distribuïda en espais ja transformats i que el territori participi en la definició del model energètic.
En definitiva, defensa que la transició energètica es construeixi amb el territori, i no contra el territori.
També hi ha un altre motiu pel qual creiem que val la pena donar suport a aquest manifest.
És un gest de solidaritat amb la nostra pagesia i, especialment, amb els joves pagesos i pageses que han decidit continuar vivint i treballant al món rural.
Molts d'ells han apostat el seu futur per la terra. Creiem que qualsevol transformació del territori ha de comptar amb la seva veu i respectar els seus projectes de vida.
La idea que volem compartir és molt senzilla.
Una placa fotovoltaica que pot instal·lar-se sobre una teulada no hauria d'ocupar un camp de conreu.
Si aprofitem primer les teulades dels habitatges, les granges, les naus industrials, els edificis públics i altres espais ja transformats, reduirem la necessitat d'ocupar sòl agrícola i forestal.
També volem deixar clar que no estem en contra dels grans parcs fotovoltaics per principi.
Som conscients que la transició energètica requerirà probablement diferents solucions. L'aprofitament de les teulades ha de ser la primera prioritat, però és molt probable que, fins i tot fent-ho molt bé, continuïn sent necessàries instal·lacions de més dimensió.
El debat, per tant, no és només si calen grans parcs. El debat és com es fan, on es fan i qui en serà el propietari.
Creiem que sempre s'han de prioritzar els espais ja transformats i minimitzar l'afectació sobre el sòl agrari i els espais naturals. I, quan sigui necessari implantar parcs sobre sòl rural, cal dissenyar-los perquè siguin compatibles amb l'activitat agrària. L'agrivoltaisme demostra que, en determinats cultius i quan els projectes estan ben dissenyats, la producció agrícola i la producció d'energia poden conviure i, fins i tot, ajudar a fer front als efectes del canvi climàtic.
Però també defensem una altra idea que considerem fonamental: el territori no només ha d'acollir aquestes instal·lacions, sinó que també ha de poder participar en la seva propietat.
Les cooperatives energètiques poden ser l'eina perquè qualsevol veí o veïna pugui participar en la inversió segons les seves possibilitats i perquè una part dels beneficis també reverteixi al territori.
Per a nosaltres, aquest és el veritable debat.
No només decidir on produïm l'energia.
També decidir com la produïm, qui n'és el propietari i qui se'n beneficia.
Quan diem que necessitem temps, no demanem temps per quedar-nos aturats.
Demanem temps per demostrar que aquest model és possible.
I aquesta demostració ja ha començat aquí mateix, a l'Estany.
La cooperativa Moianès Sostenible ha aconseguit la cessió de la teulada del magatzem d'en Jaume Farràs, ha obtingut una subvenció de l'IDAE i compta amb el suport econòmic de diversos veïns, tant mitjançant préstecs participatius com mitjançant aportacions voluntàries al capital social de la cooperativa.
També estem ultimant el contracte amb l'empresa instal·ladora.
Ara ens queda l'esprint final: presentar l'assabentat d'obra a l'Ajuntament, executar la instal·lació i començar a compartir l'energia produïda.
Però hi ha una altra peça imprescindible: la participació dels veïns.
Avui ja no venim només a defensar una idea.
Venim a presentar un projecte que ja és una realitat i que necessita la implicació de tots.
Per això convidem totes les persones interessades a entrar a moianessostenible.cat i omplir el formulari de la pàgina principal, indicant el seu interès a consumir l'energia de la primera instal·lació de la cooperativa a l'Estany.
Aquest és el model que defensem.
No volem esperar que la transició energètica ens arribi des de fora.
Volem construir-la nosaltres mateixos, des del poble, amb participació ciutadana i retorn econòmic al territori.
I això només serà possible si cada vegada més veïns i veïnes decideixen formar-ne part.
Per això creiem que l'adhesió al Manifest dels Municipis davant del PLATER és coherent amb aquest model.
Durant la sessió informativa, l'alcalde, Enric Rovira, i la regidora Maria Ardiaca van anunciar que l'Ajuntament de l'Estany portarà al proper Ple municipal la proposta d'adhesió al Manifest dels Municipis davant del PLATER.
Valorem molt positivament aquest compromís, perquè entenem que les decisions que afecten el futur del nostre territori han de debatre's i adoptar-se en els òrgans democràtics que representen el conjunt de la ciutadania.
Confiem que aquest sigui també el punt de partida per continuar treballant plegats en un model de transició energètica participatiu, arrelat al territori i construït amb la implicació dels ajuntaments, la pagesia, les entitats, les empreses locals i la ciutadania.
Acabem amb una reflexió que resumeix molt bé l'esperit d'aquest manifest.
La transició energètica només serà viable si és justa, equilibrada i construïda amb el territori, no contra el territori.
I hi volem afegir una última idea.
No demanem més temps per no fer res.
Demanem temps per demostrar que hi ha una altra manera de fer la transició energètica.
Una transició que protegeixi el nostre paisatge, que respecti la nostra pagesia, que impliqui la ciutadania i que permeti que els beneficis de l'energia també contribueixin al futur dels nostres pobles.
Per l'Estany.
Per la nostra terra.
Pel nostre país.
I pel planeta.
Construïm junts una transició energètica justa, participativa i arrelada al territori.
Moltes gràcies.
Decàleg (resum) per a una transició energètica justa i arrelada al territori
1. La transició energètica és imprescindible.
Cal avançar cap a un model energètic descarbonitzat per afrontar el canvi climàtic i reduir la dependència energètica.
2. El debat no és si volem energies renovables.
El debat és quin model de renovables volem construir al nostre territori.
3. El territori ha de ser protagonista.
Ajuntaments, ciutadania, entitats, empreses locals i pagesia han de participar activament en la definició del model energètic.
4. Les teulades han de ser la primera opció.
Una instal·lació fotovoltaica que pot anar sobre una teulada no hauria d'ocupar un camp de conreu.
5. Cal protegir el sòl agrari i el patrimoni natural.
La planificació energètica ha de minimitzar l'afectació sobre els espais agrícoles i forestals, preservant els valors del territori.
6. Els grans parcs també poden formar part de la solució.
Quan siguin necessaris, han d'estar ben planificats, integrats al territori, compatibles amb l'activitat agrària sempre que sigui possible i desenvolupats amb criteris de sostenibilitat i justícia territorial.
7. La ciutadania també ha de ser propietària de la transició energètica.
Les cooperatives energètiques permeten que els veïns i veïnes participin en la propietat de les instal·lacions i que una part dels beneficis reverteixi al territori.
8. Les paraules han d'anar acompanyades de fets.
La millor manera de defensar un model és posar-lo en pràctica. Les comunitats energètiques són una oportunitat per demostrar que una altra manera de fer la transició energètica és possible.
9. La pagesia és part de la solució.
La transició energètica ha de comptar amb els pagesos i pageses, especialment amb els joves que han apostat per continuar vivint i treballant al món rural.
10. Construïm el futur junts.
La transició energètica només serà viable si és justa, participativa, arrelada al territori i construïda amb la implicació de tota la ciutadania.
Per l'Estany. Per la nostra terra. Pel nostre país. I pel planeta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada