Quan el cooperativisme torna als seus orígens



Les comunitats energètiques: l'evolució natural del cooperativisme de consum que va transformar Catalunya fa més d'un segle.

La notícia que ens arriba de Manlleu és molt més important del que podria semblar.

Manlleu Energia ha anunciat la seva fusió amb la històrica Mútua de Pa i Queviures, una cooperativa fundada l'any 1903 pels mateixos treballadors de les fàbriques tèxtils de la ciutat.

Aquella cooperativa no només venia pa.

Va néixer perquè les famílies obreres poguessin accedir als aliments de primera necessitat a un preu just, però aviat es va convertir en molt més: una cooperativa de consum, una mútua, un espai cultural, una xarxa de solidaritat i una manera d'organitzar-se col·lectivament. Destinava part dels beneficis a ajudar els socis en cas de malaltia, accident, invalidesa, atur o vellesa, i fins i tot impulsava activitats culturals, educatives i habitatges cooperatius.

La dictadura franquista va expropiar aquest patrimoni cooperatiu, com va passar amb moltes altres cooperatives del país. Amb la democràcia, l'entitat va poder renéixer i recuperar la seva identitat.

Avui, més de cent vint anys després de la seva fundació, aquesta història continua.

La cooperativa energètica Manlleu Energia i la Mútua de Pa i Queviures uneixen els seus camins.

No és només una fusió.

És el relleu entre dues generacions de cooperativisme.

Fa cent anys el repte era garantir el pa.

Avui el repte és garantir una energia neta, assequible i gestionada des del territori.

Des de Moianès Sostenible seguim aquesta experiència amb molta il·lusió.

Perquè sovint diem que les comunitats energètiques no consisteixen només a instal·lar plaques fotovoltaiques.

Consisteixen a construir patrimoni col·lectiu.

A generar riquesa que es queda al territori.

A crear comunitat.

En definitiva, a recuperar l'esperit d'aquells cooperativistes que, fa més d'un segle, van demostrar que quan la ciutadania s'organitza és capaç de donar resposta als reptes més importants del seu temps.

Avui el repte ja no és el pa.

És l'energia.

I, igual que aleshores, potser la millor resposta continua sent el cooperativisme.


Joaquín Jiménez 
Diplomat en Transició Energètica


Vols rebre les pròximes publicacions?
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, aquest quadern de bitàcola recull més d’un any de seguiment de la tramitació administrativa d’aquesta actuació pública. Durant aquest temps s’han presentat diverses sol·licituds d’accés a la informació, s’han analitzat els documents facilitats per l’Ajuntament i s’han utilitzat els mecanismes que la legislació de transparència posa a disposició de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del ...
Més informació

TEIXIDORES DE L’ESTANY

Imatge
  Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics? Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat. Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història. L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès . Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més. Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones: — d’una banda, la Fina Niubó , que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona; — de l’altra, la Mariàngels Vila Senties , que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones; — i, finalment, la Marina Berdalet , tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016. La proposta consistia en una trobada de dones (els...
Més informació