Investigació sobre la campana de Rose O'Codina (III)


 

Les primeres fotografies de John Emil i Rose a l'Estany

En les dues primeres entregues d'aquesta investigació hem anat descobrint, a poc a poc, la història que s'amaga darrere de la campana donada per Rose O'Codina al Monestir de Santa Maria de l'Estany.

Primer va ser una inscripció gravada al bronze. Després van aparèixer cartes, documents i els records de diverses persones del poble. Avui podem fer un pas més: posar rostre als protagonistes d'aquesta història.

Gràcies a la generositat de Consol Codina i Ollé, de la Carrera, hem tingut accés a diverses fotografies familiars de John Emil Codina i la seva esposa Rose O'Codina durant les seves visites a l'Estany.

L'anàlisi d'aquestes fotografies, juntament amb les aportacions de Jaume Farràs i Oriol Noguera, ens permet començar a identificar les persones que hi apareixen i entendre millor el context en què van ser fetes.

Tot indica que les fotografies corresponen a dos dies diferents. En aquesta tercera entrega publiquem les dues imatges en què John Emil vesteix un vestit clar, que molt probablement corresponen als actes relacionats amb la donació de la campana de Rose O'Codina.

A l'interior del Monestir

La primera fotografia està presa des de l'altar, mirant cap a la nau de l'església. John Emil i Rose O'Codina ocupen la primera fila de l'acte, davant dels assistents.

Gràcies al treball d'identificació d'en Jaume Farràs, podem reconèixer les persones següents (d'esquerra a dreta):

  1. Joaquín Caselles.
  2. John Emil Codina.
  3. Margarida Alberch i Vié.
  4. Rose O'Codina.
  5. Francesc (Kiku) Saladrigas.

Fins on sabem avui, aquesta és la primera fotografia coneguda de John Emil i Rose O'Codina a l'interior del Monestir de Santa Maria de l'Estany.

A l'exterior de l'església


La segona fotografia està presa a l'exterior del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Al centre de la imatge hi trobem John Emil Codina i la seva esposa, Rose O'Codina. Tots dos miren cap a la dreta, en direcció al bisbe de Vic, Ramon Masnou i Boixeda, que apareix a l'extrem dret de la fotografia.

Gràcies a la col·laboració d'Oriol Noguera, hem pogut confirmar que els capellans que acompanyen el bisbe eren membres del bisbat de Vic. Fins ara s'han pogut identificar Mossèn Gurri, situat a l'extrem inferior esquerre de la fotografia, i Mossèn Josep, aleshores secretari del bisbe.

No disposem encara de cap document que descrigui exactament què s'estava celebrant aquell dia. Tanmateix, la presència del bisbe de Vic, de diversos capellans del bisbat i de John Emil i Rose O'Codina fa pensar que aquesta fotografia podria correspondre a l'acte de benedicció de la campana donada per Rose O'Codina abans de ser instal·lada al campanar del Monestir de Santa Maria de l'Estany. Aquesta és, ara per ara, la principal hipòtesi de la investigació.

La recerca continua. En una propera fase de la investigació tenim previst entrevistar-nos amb Mossèn Marià, al bisbat de Vic, que ens ha fet saber que ell també era present aquell dia. El seu testimoni podria aportar nous detalls sobre l'acte i ajudar-nos a confirmar-ne el context.

Cada fotografia explica una mica més la història

Quan vam començar aquesta investigació només coneixíem una inscripció gravada en una campana.

Avui ja podem posar rostre a les persones que hi ha al darrere i començar a reconstruir els moments que van compartir a l'Estany.

Aquestes fotografies ens recorden que, darrere de cada document i de cada objecte patrimonial, hi ha persones, relacions i històries que, amb el pas dels anys, poden arribar a quedar oblidades si ningú no les recupera.

Volem expressar el nostre agraïment a totes les persones que estan fent possible aquesta reconstrucció col·lectiva de la memòria del poble.

De manera especial, a Consol Codina i Ollé, per la confiança dipositada en aquesta investigació i per la cessió de fotografies i documents familiars; a Jaume Farràs, pel seu valuós treball d'identificació de diverses persones que hi apareixen; i a Oriol Noguera, per la identificació dels religiosos com a membres del bisbat de Vic.

La investigació continua oberta.

Cada nova fotografia, cada document i cada testimoni ens acosten una mica més a comprendre la història de John Emil i Rose O'Codina i el profund vincle que tots dos van mantenir amb el poble i amb el Monestir de Santa Maria de l'Estany.

Continuarà...

Joaquín Jiménez

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, aquest quadern de bitàcola recull més d’un any de seguiment de la tramitació administrativa d’aquesta actuació pública. Durant aquest temps s’han presentat diverses sol·licituds d’accés a la informació, s’han analitzat els documents facilitats per l’Ajuntament i s’han utilitzat els mecanismes que la legislació de transparència posa a disposició de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del ...
Més informació

TEIXIDORES DE L’ESTANY

Imatge
  Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics? Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat. Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història. L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès . Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més. Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones: — d’una banda, la Fina Niubó , que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona; — de l’altra, la Mariàngels Vila Senties , que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones; — i, finalment, la Marina Berdalet , tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016. La proposta consistia en una trobada de dones (els...
Més informació