L’Estany, municipi rural d’atenció especial
L’Estany, municipi rural d’atenció especial: una oportunitat per tornar a créixer
L’Estany és oficialment un Municipi Rural d’Atenció Especial (MRAE).
Pot semblar simplement una nova denominació administrativa, però darrere d’aquestes quatre lletres hi ha el reconeixement d’una realitat que coneixem prou bé: viure en un poble petit comporta unes necessitats i unes dificultats diferents de les que tenen els municipis més grans.
I en el cas de l’Estany hi ha una dada que ens hauria de fer reflexionar: mentre el conjunt del Moianès ha guanyat població durant la darrera dècada, l’Estany és l’únic municipi de la comarca que n’ha perdut.
Una nova llei per als pobles rurals
El Parlament de Catalunya va aprovar el 30 de juliol de 2025 la Llei 8/2025, de l’Estatut de municipis rurals, que va entrar en vigor el 20 d’agost del mateix any.
La llei parteix d’una idea força senzilla: no es poden aplicar exactament les mateixes polítiques a un municipi de 400 habitants que a una ciutat de desenes de milers d’habitants.
El seu objectiu és afavorir l’arrelament, evitar el despoblament i garantir que viure en un poble rural no signifiqui tenir menys oportunitats.
La llei diferencia entre Municipis Rurals (MR) i Municipis Rurals d’Atenció Especial (MRAE).
Per què l’Estany és MRAE?
La llei considera Municipi Rural d’Atenció Especial qualsevol municipi rural de 500 habitants o menys.
També poden obtenir aquesta consideració els municipis rurals d'entre 501 i 1.999 habitants quan compleixen almenys una d’aquestes condicions:
una densitat inferior a 12,5 habitants per km²;
un creixement de població inferior al 10% durant els darrers deu anys;
un índex d’envelliment superior al doble de la mitjana de Catalunya.
En el cas de l’Estany no hi ha cap dubte: amb 391 habitants l’any 2025, compleix directament el primer criteri.
Des del 24 de febrer de 2026, la Generalitat l’inclou oficialment com a MRAE en la llista inicial de municipis rurals publicada mitjançant la Resolució PRE/415/2026.
Una comarca que creix i un poble que retrocedeix
Entre 2015 i 2025, el Moianès ha passat de 13.098 a 14.864 habitants.
Són 1.766 habitants més en només deu anys.
Moià n’ha guanyat 942; Castellterçol, 374; Calders, 153; Castellcir, 108. Fins i tot Granera, el municipi menys poblat de la comarca, passa de 80 a 83 habitants.
L’Estany, en canvi, passa de 398 habitants l’any 2015 a 391 l’any 2025.
Set habitants menys poden semblar pocs. Però la dada important és una altra: en una comarca que creix, l’Estany és l’únic municipi que retrocedeix.
I això ens planteja una pregunta:
Per què una comarca que guanya població té un municipi que en perd?
Potser ser reconeguts com a Municipi Rural d’Atenció Especial ens ofereix una oportunitat per intentar canviar aquesta tendència.
Viure a l’Estany ha de ser possible
La primera condició per atreure població és elemental: tenir un lloc on viure.
Podem tenir paisatge, escola, tranquil·litat i qualitat de vida, però si una família que voldria venir a l’Estany no troba un habitatge assequible, difícilment s’hi podrà quedar.
L’Estatut dels municipis rurals introdueix precisament mesures fiscals per facilitar-ho.
Recuperar cases també és recuperar poble
A l’Estany tenim habitatges antics, cases que necessiten rehabilitació i immobles que podrien tornar a tenir vida.
Potser una part de la resposta no és construir més, sinó preguntar-nos quants habitatges buits podríem recuperar i quantes famílies hi podrien trobar casa seva.
Perquè cada casa recuperada és alguna cosa més que quatre parets rehabilitades.
Pot significar llum en una finestra que feia anys que estava apagada.
Però una casa no és suficient
Una família no tria un poble només pel preu de l’habitatge.
També es pregunta si hi haurà escola, fibra òptica, transport, serveis, activitats per als infants, espais per als joves, possibilitats de treballar o teletreballar i llocs on trobar-se.
Per això l’Estatut rural també parla de connectivitat digital, transport, serveis socials i sanitaris, activitat econòmica, comerç i serveis públics.
I estableix que les convocatòries de subvencions de la Generalitat han d’incorporar mesures específiques per als municipis rurals, que poden traduir-se en més intensitat dels ajuts, recursos reservats o puntuacions addicionals.
També necessitem espais per viure el poble
Lluitar contra el despoblament no és només parlar d’habitatge i feina.
És també fer que valgui la pena viure aquí.
Els infants necessiten espais per jugar; els adolescents, llocs on trobar-se; els adults, activitats; i la gent gran, poder continuar participant activament de la vida del poble.
Aquí també ens hauríem de permetre imaginar.
Podríem cobrir l’actual pista de ciment?
Una pista coberta podria convertir-se en un equipament utilitzable durant bona part de l’any per fer esport, activitats escolars, trobades, festes i activitats comunitàries.
Podríem disposar d’una o dues pistes de pàdel o d’altres instal·lacions esportives?
No perquè una pista de pàdel hagi de solucionar el despoblament.
Però sí perquè la suma de petites coses importa.
Una escola viva. Habitatge disponible. Bona connexió digital. Energia local. Espais esportius. Cultura. Activitats per als joves. Comerç i serveis. Un entorn cuidat. Una comunitat on sigui fàcil conèixer-se.
Tot això també és política contra el despoblament.
Una oportunitat que hauríem d’aprofitar
La Llei de l’Estatut dels municipis rurals crea un Fons d’Inversió per a Municipis Rurals destinat a afrontar la regressió demogràfica i l’envelliment.
I hi ha un aspecte especialment interessant per a l’Estany: en els Municipis Rurals d’Atenció Especial, el finançament de les actuacions que s’acullin a aquest fons pot arribar al 100% del cost.
Això no significa que qualsevol projecte que imaginem estigui automàticament subvencionat. Caldrà estudiar cada programa, cada convocatòria i l’encaix de cada actuació.
Però sí que significa una cosa:
ser MRAE ens dona eines que abans no teníem.
Potser, per tant, no hauríem d’esperar que aparegui una subvenció per preguntar-nos què podem fer.
Podríem fer-ho al revés.
Què necessita l’Estany per tornar a guanyar població?
Quins habitatges podríem recuperar? Quins serveis hem de conservar? Què necessiten els nostres infants i els nostres joves? Què faria que una família amb fills pensés que a l’Estany hi podria viure? Què necessita una persona que teletreballa per instal·lar-se aquí? Quins equipaments ens falten?
I, una vegada ho sapiguem, buscar en l’Estatut rural, la Generalitat, la Diputació, els fons europeus i les diferents convocatòries les eines per intentar fer-ho possible.
De 391 habitants... cap a on?
No és inevitable continuar baixant.
No necessitem convertir-nos en un poble gran. Volem continuar sent l’Estany.
Però podem aspirar a ser un poble rural viu, intergeneracional, sostenible i amb futur.
Un poble on els qui hi som tinguem motius per quedar-nos.
On els nostres fills puguin plantejar-se tornar.
I on algunes persones que avui encara no ens coneixen puguin arribar un dia, mirar al seu voltant i pensar:
«Aquí m’agradaria viure.»
Ser Municipi Rural d’Atenció Especial significa que tenim dificultats específiques. Però també significa que tenim una llei que les reconeix i posa instruments damunt la taula per intentar revertir-les.
Ara la pregunta és què en volem fer, d’aquesta oportunitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada