narinan narinan

 


L’associació narinan neix l’any 2016 amb l’objectiu d’oferir reforç escolar gratuït i en català a infants vulnerables d’entre 6 i 12 anys. El 2020 és declarada d’utilitat pública, entenent que l’objectiu que perseguim és d’interès general.

El curs passat (2025/26) vam atendre 254 alumnes amb el suport de 136 voluntaris i 48 socis, en 9 centres diferents, dels quals 2 pertanyen al Moianès: són les escoles de Castellterçol i Castellcir.

A Castellterçol vam començar el curs 2021/22 i a Castellcir el 2023/24. El curs passat hi vam atendre 33 i 11 alumnes respectivament, amb l’ajuda de 18 i 6 voluntaris. La gran majoria dels alumnes van millorar acadèmicament, i també socialment.

Si us pregunteu què caldria fer per oferir el suport de narinan als alumnes de la ZER Moianès Llevant, la resposta és senzilla d’explicar i una mica més complicada de dur a terme, però no pas impossible! D’entrada ens calen els ‘ingredients’ següents:

  • Alumnes de primària que necessitin ajuda per seguir el ritme d’aprenentatge de l’escola.
  • Adults que puguin ajudar-los voluntàriament un dia a la setmana, durant una hora i mitja, entre octubre i juny.
  • Compromís de l’escola per proposar els alumnes i cedir un espai on fer el reforç.
  • Un referent que es coordini amb els voluntaris, l’escola, les famílies dels alumnes i narinan.
  • Suport econòmic (amb el suport de l’Associació narinan es poden demanar subvencions públiques, ajuts, donacions, etc.)

Tenint tot això, des de narinan podem donar el suport tècnic necessari, proporcionant material, formació i suport administratiu.

Com que els grups de treball són molt petits i estables al llarg del curs -cada voluntari té 1 o 2 alumnes- s’estableixen vincles molt enriquidors, tant per als alumnes, que passen a tenir més bon rendiment acadèmic, com per als voluntaris, que podent compartir temps i coneixements, són testimonis directes de l’evolució dels infants. Una evolució que amb el temps s’acaba traduint en més inserció social, més opcions de futur i més benestar.

Fer narinan és fer poble! Perquè promou la cohesió i la convivència. Perquè ajuda a esborrar fronteres de moltes menes i a preveure un futur millor per les generacions que pugen.

Trobareu més informació a www.narinan.org

Eulàlia Comas
Castellterçol


Nota de la redacció

Eulàlia Comas Lamarca (Barcelona, 1970), veïna de Castellterçol, és llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona i ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l’àmbit de la gestió ambiental i la protecció de la natura, compaginant-la també amb l’edició científica. Actualment és també vocal del Consell Rector de la cooperativa Moianès Sostenible.

És cofundadora i actual directora de l’Associació narinan, tot i que la seva vinculació amb el voluntariat educatiu és anterior: des del 2014 ja participava en programes de suport a la lectura i reforç escolar.

L’any 2025 va publicar la seva primera novel·la, Era primavera a l’hivern, editada per Univers. La literatura i els llibres, però, li venen de família. L’Eulàlia ha crescut en una família de lletraferits: és filla d’Antoni Comas, filòleg i primer catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Barcelona, i de Dolors Lamarca, bibliotecària i exdirectora de la Biblioteca de Catalunya.

També ha tingut vinculació amb la política: a les eleccions municipals de 2023 va formar part de la candidatura Connectem Castellterçol – Compromís Municipal, i professionalment ha estat vinculada al Parlament Europeu com a assistent local de l’eurodiputat Toni Comín.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat que considerem necessari i saludable per al poble: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest escrit no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus ni la voluntat de fomentar espais per als joves, sinó la seva ubicació actual i el procés amb què s’ha impulsat, que considerem que requereix una major transparència i participació. A data d’avui, aquest quadern de bitàcola recull més d’un any de seguiment de la tramitació administrativa d’aquesta actuació pública. Durant aquest temps s’han presentat diverses sol·licituds d’accés a la informació, s’han analitzat els documents facilitats per l’Ajuntament i s’han utilitzat els mecanismes que la legislació de transparència posa a disposició de la ciutadania. Davant d’una actuació pública que pot tenir impacte en la vida quotidiana, en les propietats i en els drets de part del ...
Més informació

TEIXIDORES DE L’ESTANY

Imatge
  Com s’ha pogut arribar a fer aquests arbres tan fantàstics? Les coses no neixen del no-res. Totes tenen la seva història, la seva llavor que pot germinar o no. I aquesta vegada la llavor ha germinat. Així, doncs, unes pinzellades d’aquesta història. L’any 2016, i dins de les activitats de la Festa Major de l’Estany, va tenir lloc la 1a Trobada de Teixidores del Moianès . Aquesta activitat es repetiria fins a tres vegades més. Aquesta interessant iniciativa sorgeix de la sinergia entre tres persones: — d’una banda, la Fina Niubó , que volia trobar la manera d’implementar un grup de dones teixidores com el que ja havia engegat a Badalona; — de l’altra, la Mariàngels Vila Senties , que aleshores, com a presidenta de l’Associació de la Gent Gran, volia dinamitzar-ne el grup de dones; — i, finalment, la Marina Berdalet , tècnica de Cultura del nostre Ajuntament, que estava confeccionant el programa de la Festa Major d’aquell 2016. La proposta consistia en una trobada de dones (els...
Més informació