Qui li posa el cascavell al gat?

Moià davant del mirall: una finca, un escorxador, una planta de biogàs... i moltes preguntes

A primera vista podria semblar una discussió sobre una planta de biogàs.

Però quan comencem a estirar el fil apareixen moltes més coses.

Un polígon industrial amb problemes urbanístics que venen de lluny. Un escorxador que demana més espai. Una finca agrícola situada al sud de Moià. Una planta pública de biogàs. Una canonada de gas que passa molt a prop. Una modificació del planejament. Castellnou de la Plana. Un moviment que parla de decreixement. L'aigua de la comarca. I una consulta popular amb un resultat extraordinàriament contundent entre les persones que hi van participar.

Potser l'error seria intentar decidir massa aviat qui té raó.

Per això en aquest article intentarem una altra cosa:

seguir els fets i deixar obertes les preguntes.

Comencem per una finca

Al sud de Moià, al costat de la riera de Castellnou, trobem Castellnou de la Plana, un conjunt històric d'origen medieval.

De la finca històrica de Castellnou se'n van segregar diferents parcel·les.

Una d'elles era el Camp agrícola Pla de Castellnou, de 27,57 hectàrees, situada precisament al sud-oest del polígon industrial del Prat.

El gener de 2022 aquesta parcel·la va ser adquirida per Teòfil Camí Gibert, propietari de l'Escorxador Comarcal del Moianès.

En aquell moment era una compravenda privada d'una finca rústica.

Pocs anys després, aquells terrenys són al centre d'una de les discussions més importants que ha viscut Moià en els darrers temps.

Què sabien els venedors sobre el possible futur de la finca quan van decidir vendre-la?

Què sabia o què projectava el comprador?

Si aquella compravenda no s'hagués produït, estaríem parlant avui de la mateixa planta de biogàs i de la mateixa ampliació industrial?

No ho sabem.

I apareix una paradoxa

Aquí la història es torna especialment interessant, però també exigeix ser molt precisos.

La finca històrica de Castellnou de la Plana tenia una extensió molt superior a la que avui envolta la masia i pertanyia a diversos membres i societats vinculats a una mateixa nissaga familiar. Entre aquestes societats hi havia Inverllau 2007 SL, vinculada a la família Rodríguez de Llauder-Santomá.

Davant la dificultat de vendre la finca sencera, l'any 2018 els propietaris van decidir dividir-la en diferents parcel·les.

Una d'aquelles peces acabaria sent el Camp agrícola Pla de Castellnou, de 27,57 hectàrees.

És precisament la finca que Teòfil Camí Gibert va comprar l'11 de gener de 2022 i sobre la qual s'articula avui bona part de l'operació que permetria ampliar l'escorxador, obtenir nous espais per al polígon i cedir aproximadament 25.000 m² a l'Ajuntament per a la futura planta de biogàs.

Mentrestant, l'any 2020 s'havia constituït Castellnou de la Plana SL, administrada des de la seva creació per Lluís Rodríguez de Llauder Santomá. L'any 2022 aquesta societat va adquirir una altra de les peces resultants de la segregació, l'anomenada Finca Matriu Castellnou.

Avui Lluís Rodríguez de Llauder és també una de les persones vinculades a l'oposició al projecte.

I aquí apareix la paradoxa.

No podem afirmar que Lluís Rodríguez de Llauder vengués personalment a Teòfil Camí la finca on es planteja l'operació actual. La documentació que tenim no ho acredita.

Però sí que podem constatar que aquella parcel·la formava part de la finca històrica de Castellnou i va arribar al mercat després de la decisió dels seus propietaris de segregar-la.

I això obre preguntes que potser només els protagonistes poden respondre:

Quin paper va tenir la branca familiar dels Rodríguez de Llauder en la decisió de 2018 de segregar i vendre la finca històrica de Castellnou?

Lluís Rodríguez de Llauder va participar personalment en aquella decisió?

Quan aquella parcel·la es va posar a la venda, es podia imaginar que acabaria formant part d'una operació de transformació industrial com l'actual?

Es va plantejar alguna condició que permetés preservar-ne l'ús agrícola en el futur?

I potser la pregunta més humana de totes:

vist el que ha passat després, si avui poguessin tornar al 2018, prendrien la mateixa decisió?

No en sabem les respostes.

Però conèixer-les ajudaria a entendre una mica millor com una decisió patrimonial presa fa uns anys ha acabat formant part d'un debat que avui va molt més enllà de Castellnou.

Però el problema del polígon ja existia

La història tampoc comença amb aquella compravenda.

El polígon industrial del Prat arrossega problemes urbanístics i de regularització que venen de lluny.

La mateixa documentació urbanística de la modificació actual reconeix la necessitat d'esmenar disfuncions urbanístiques del polígon i explica que l'activitat de l'escorxador no disposa actualment del sòl qualificat necessari per ampliar-se.

La Comissió de Territori de Catalunya va reconèixer el desembre de 2023 l'elevat interès territorial de l'actuació.

L'operació, per tant, no es presenta únicament com una manera de permetre el creixement d'una empresa. També hauria de contribuir a ordenar el polígon i resoldre problemes que afecten altres activitats que ja hi són.

I aquí apareix una primera pregunta:

què ha de fer un Ajuntament quan té l'oportunitat de desencallar un problema urbanístic que fa anys que arrossega?

I si per fer-ho necessita transformar sòl agrícola:

què ha de pesar més?

Un escorxador que vol més espai però no sacrificar més

Quan parlem de l'ampliació de l'Escorxador Comarcal del Moianès és fàcil pensar que es vol augmentar el nombre d'animals sacrificats.

Segons el plantejament que s'ha defensat del projecte, l'ampliació no pretén incrementar la capacitat de sacrifici.

Una part del nou espai permetria ampliar els corrals i millorar les condicions dels animals abans del sacrifici, adaptant les instal·lacions a exigències creixents de benestar animal.

També permetria desenvolupar noves activitats de transformació, elaboració i aprofitament dels productes i subproductes derivats del porc.

Per tant:

és el mateix ampliar un escorxador que augmentar-ne la capacitat de sacrifici?

Fins on ha de créixer una activitat industrial situada en un territori rural?

Podem obtenir més valor de cada animal sense necessàriament sacrificar-ne més?

En algunes converses al voltant del projecte s'ha arribat a parlar de possibles aplicacions biomèdiques relacionades amb productes d'origen porcí.

La investigació en àmbits com els xenotrasplantaments existeix i el porc hi té un paper cada vegada més important.

Però no hem pogut acreditar que existeixi actualment un projecte concret de l'Escorxador Comarcal del Moianès en aquesta direcció.

Per tant, queda una altra pregunta:

què significa exactament quan es parla de noves activitats i d'un major aprofitament dels productes derivats del porc?

I què passa fora de les instal·lacions?

Hi ha també qüestions molt més quotidianes.

A la carretera de Manresa, on hi ha diversos establiments comercials i d'alimentació, s'han produït episodis de fortes males olors coincidint amb el pas de vehicles que transporten restes animals.

Alguns comerciants expliquen també un episodi anterior en què haurien caigut restes a la via pública i hauria estat necessària la intervenció de la brigada municipal per netejar-les.

No hem pogut verificar encara les circumstàncies d'aquest episodi ni determinar a qui corresponia concretament aquell transport.

Però la situació planteja preguntes molt senzilles:

Com es transporten actualment els residus i subproductes que surten de l'escorxador?

Quines mesures s'apliquen perquè aquests transports no generin olors ni pèrdues de material al seu pas per zones habitades i comercials?

En cas que es produeixi una incidència, qui n'és responsable i quin protocol s'activa?

I, sobretot, una pregunta que voldríem adreçar als responsables de l'Escorxador Comarcal:

Hi ha alguna manera de millorar aquest transport perquè una activitat necessària per al funcionament de l'escorxador sigui també compatible amb els comerços i les persones que conviuen diàriament amb el seu pas?

Potser aquests episodis tenen una explicació senzilla i una solució igualment senzilla.

Precisament per això val la pena preguntar-ho.

Perquè, si el projecte que es planteja per al futur és molt més complex:

què podem aprendre dels problemes de convivència que l'activitat actual ja genera avui i com podem assegurar que no es repeteixin o s'amplifiquin?

I tornem a la finca

Aquella finca adquirida el 2022 acaba convertint-se en la peça que permet encaixar diferents parts de l'operació.

Dels terrenys propietat de l'Escorxador s'han de segregar aproximadament 25.000 m² per cedir-los a l'Ajuntament de Moià i ubicar-hi la futura planta pública de biogàs.

Però la transformació urbanística permetria també obtenir espais i sistemes necessaris per completar l'ordenació del polígon i possibilitaria l'ampliació de l'activitat de l'escorxador.

Per tant, en una mateixa operació trobem:

una finca agrícola, una empresa privada, un polígon amb problemes urbanístics i una futura infraestructura energètica pública.

És una oportunitat per resoldre diversos problemes alhora?

O és precisament aquesta acumulació d'interessos el que ens hauria de fer extremar la prudència?

I per què una planta de biogàs?

El biogàs permet transformar residus orgànics en energia.

Purins, residus agroindustrials, fangs i altres materials orgànics poden introduir-se en un digestor anaerobi. Els microorganismes els descomponen en absència d'oxigen i produeixen un gas format principalment per metà i diòxid de carboni.

Aquest gas pot utilitzar-se per produir electricitat i calor.

O pot depurar-se fins a obtenir biometà.

A primera vista sembla una magnífica aplicació de l'economia circular:

convertir un residu en un recurs.

Però també aquí apareixen preguntes.

Quants residus necessitarà la planta?

Quins seran?

D'on vindran?

Quants es produeixen realment al Moianès?

Quants camions seran necessaris per transportar-los?

I sobretot:

una planta de biogàs resol un problema de residus o pot acabar necessitant que continuem generant-los per justificar el seu funcionament?

Una canonada de gas passa molt a prop

Hi ha una circumstància especialment interessant en aquesta ubicació.

La xarxa de gas passa molt a prop dels terrenys.

El biogàs, una vegada depurat fins a convertir-se en biometà i complint els requisits tècnics corresponents, pot injectar-se a una xarxa de gas.

Això obre dues grans possibilitats: utilitzar el biogàs per produir electricitat i calor mitjançant cogeneració o transformar-lo en gas renovable.

Quina opció seria més interessant?

Podria Moià arribar a produir una quantitat de gas renovable equivalent a una part del que consumeixen les seves llars i empreses?

Podria contribuir a una major sobirania energètica?

I com sabrem què passa quan la planta funcioni?

Hi ha una qüestió menys visible que també hauríem de tenir en compte.

La lectura d'un article de Miquel Fortuny sobre el projecte de Moià ens ha portat a una qüestió que no havíem incorporat inicialment a aquesta publicació: les possibles emissions fugitives de metà.

Anant a la font original que cita, trobem un estudi publicat el 2026 a Communications Sustainability, liderat per Maria Olczak, que va mesurar les emissions de metà en 31 plantes de biogàs i biometà d'Alemanya, Polònia i el Regne Unit i va constatar diferències importants entre unes instal·lacions i unes altres.

Això ens porta a unes preguntes molt concretes:

Quines emissions fugitives de metà tindrà realment la planta de Moià?

Com es mesuraran una vegada estigui en funcionament?

Hi haurà un sistema de monitoratge continu de metà i altres gasos, també fora del recinte de la planta?

I, sobretot:

aquestes dades seran públiques i accessibles perquè puguem saber què està passant realment?

Però si tenim sol i vent, per què necessitem biogàs?

Catalunya necessita desplegar massivament energia solar i eòlica si vol abandonar progressivament els combustibles fòssils.

Però totes dues tenen una característica inevitable.

Les plaques produeixen quan hi ha sol.

Els aerogeneradors, quan hi ha vent.

El nostre consum no sempre coincideix amb aquests moments.

Un sistema energètic renovable necessita, per tant, flexibilitat: bateries, emmagatzematge hidràulic, interconnexions, gestió de la demanda i també fonts renovables gestionables.

Aquí el biogàs i la biomassa tenen una característica diferent.

Podem emmagatzemar-ne el combustible i decidir quan aprofitem la seva energia.

Per tant:

quin paper haurien de tenir el biogàs i la biomassa en un sistema basat principalment en el sol i el vent?

I, si necessitem plantes de biogàs:

quantes? De quina dimensió? I on les posem?

I arribem a la marinada

Precisament la ubicació és una de les principals objeccions dels opositors.

La planta estaria situada al sud de Moià.

I des del sud arriba durant determinats períodes la marinada.

Moianès pel Decreixement adverteix que aquest règim de vents podria transportar eventuals males olors cap al nucli urbà.

Una planta moderna de biogàs funciona principalment amb processos tancats i disposa de sistemes per controlar les olors. La mateixa digestió anaeròbia pot reduir els compostos que en provoquen.

Però la recepció, descàrrega i pretractament dels residus són punts que necessiten sistemes específics de confinament i tractament de l'aire.

Per tant:

farà pudor?

No ho sabem.

Una planta ben construïda i ben gestionada hauria de generar problemes habituals importants d'olors?

En principi, no.

Però:

què passa si algun sistema falla?

Quin efecte tindria la marinada?

S'ha estudiat específicament la dispersió d'olors en aquesta ubicació?

I sobretot:

si la planta estigués situada en un altre lloc, desapareixeria una part important de l'oposició?

El problema és el biogàs o és el model?

Aquí apareix Moianès pel Decreixement.

El col·lectiu planteja una qüestió que va més enllà de la tecnologia.

Suposem que una activitat econòmica genera molts residus.

Podem construir una planta que els tracti, redueixi part del seu impacte i produeixi energia.

Això és economia circular.

Però:

hauríem de produir també menys residus?

I si cada vegada produïm més residus i construïm instal·lacions més grans per gestionar-los:

estem fent sostenible el sistema o simplement estem permetent que continuï creixent?

Aquí apareix la paraula decreixement.

Els seus defensors plantegen que en un planeta finit no podem augmentar indefinidament el consum de materials, energia, aigua i territori.

Però això també deixa interrogants.

Qui ha de decréixer?

En què?

Una comarca rural com el Moianès ha de limitar la seva activitat industrial mentre altres territoris continuen creixent?

Pot decréixer materialment una economia i, alhora, millorar el benestar de les persones?

I qui decideix quin és el límit?

I encara falta una peça: l'aigua

Fins ara hem parlat de territori, indústria, residus i energia.

Però tant l'activitat actual de l'escorxador com les noves activitats que es puguin desenvolupar necessiten aigua.

I aquí el debat podria deixar de ser exclusivament de Moià.

El Moianès treballa en una futura xarxa d'abastament d'aigua en alta que permetria interconnectar municipis i recursos hídrics de la comarca.

Els estudis realitzats fins ara mostren realitats diferents entre les captacions i municipis del Moianès. I el Consell Comarcal ha encarregat també un balanç hidrogeològic de la comarca per analitzar les entrades i sortides d'aigua dels sistemes aqüífers, la capacitat d'emmagatzematge i el grau d'autosuficiència municipal.

Això és important perquè una major disponibilitat d'aigua en determinades zones no significa necessàriament que hi hagi aigua sobrant.

I obre noves preguntes.

Quanta aigua consumeix avui l'Escorxador Comarcal i quanta necessitarà després de l'ampliació?

Les noves activitats industrials estan incorporades en els càlculs de les necessitats futures d'aigua de Moià?

Quina quantitat es pot extreure de manera sostenible dels aqüífers del nord sense comprometre'n les reserves?

Per què a l'Estany s'estan buscant noves captacions?

Avui no tenim elements per afirmar que una futura interconnexió pugui posar en risc els aqüífers del nord.

Però tampoc podem considerar que una major disponibilitat actual equivalgui automàticament a un excedent que es pugui transferir sense límits.

I apareix una pregunta que amplia considerablement el debat:

si en el futur els municipis compartim una mateixa xarxa d'aigua, fins a quin punt una nova gran demanda industrial continua sent només una decisió de Moià?

Potser, quan introduïm l'aigua a l'equació, ja no estem parlant únicament del futur de Moià.

Estem parlant també del futur del Moianès.

Pobles Vius: un debat que supera Moià

Moià tampoc és un cas aïllat.

En diferents territoris rurals de Catalunya han aparegut moviments que qüestionen determinats projectes energètics, ramaders i industrials.

Moianès pel Decreixement ha compartit espais i declaracions amb altres plataformes territorials, entre elles moviments vinculats a Pobles Vius.

I reapareix una pregunta:

com fem compatible la protecció del món rural amb les infraestructures que necessita la transició energètica?

Si volem energia renovable però no volem grans instal·lacions al territori:

on les posem?

I si volem tractar localment els residus que generem:

on construïm les plantes que els han de tractar?

I Moià va votar

L'11 de gener de 2026 es va celebrar una consulta popular no referendària.

No hi podia participar tot Moià.

El cens estava delimitat territorialment i incloïa les persones majors de 16 anys empadronades dins d'un radi de 2,7 quilòmetres dels terrenys afectats.

El cens va ser de 5.522 persones.

Van votar-ne 1.663, aproximadament un 30%.

El resultat va ser:

1.487 NO

151 SÍ

14 vots en blanc

11 vots nuls

Entre les persones que van expressar una opció, el resultat va ser aclaparador.

Però:

què significa que gairebé nou de cada deu vots emesos siguin contraris al projecte?

I què significa que aproximadament set de cada deu persones habilitades no votessin?

Com interpretem el silenci dels que no van participar?

I encara:

si alguns efectes futurs poden tenir una dimensió comarcal, qui ha de participar en aquestes decisions?

I després d'una consulta, qui decideix?

La consulta no era vinculant.

L'Ajuntament conserva, per tant, la capacitat legal de continuar la tramitació.

Però:

per què convoquem una consulta si després el resultat no determina necessàriament la decisió?

Al mateix temps:

pot la participació d'aproximadament un 30% del cens habilitat condicionar una decisió que afectarà el futur del municipi?

Què té més legitimitat?

Un govern municipal elegit democràticament?

Una consulta ciutadana específica?

I què passa quan tots dos apunten en direccions diferents?

I, estimat pacient lector...

Si has arribat fins aquí, permet-nos acabar aquesta llarga història explicant-te'n una de molt més petita.

Una història que coneixem de primera mà.

Moianès Sostenible havia projectat una instal·lació fotovoltaica de 53,4 kWp sobre la teulada d'una nau del polígon del Prat de Moià.

La idea era senzilla: aprofitar una teulada industrial ja existent per produir energia renovable i compartir-la.

Exactament el model que moltes vegades defensem:

primer les teulades, després el territori.

Però la cooperativa hi va acabar renunciant.

No perquè faltés sol.

No perquè la teulada no fos adequada.

Ni perquè la tecnologia no funcionés.

La situació urbanística del polígon i els possibles endarreriments en la seva regularització generaven prou inseguretat perquè la cooperativa no pogués assumir el risc que la instal·lació no arribés a completar-se dins dels terminis establerts per l'IDAE, l'organisme que ha concedit les subvencions per a les instal·lacions previstes per la cooperativa.

Per criteris de prudència, i amb la conformitat del propietari de la nau, el Consell Rector de Moianès Sostenible va acordar aquest mes d'agost renunciar a aquesta instal·lació i substituir-la per una nova instal·lació a Collsuspina.

Però això no significa renunciar al polígon del Prat.

Ben al contrari.

Quan la seva situació urbanística estigui definitivament resolta, les teulades de les seves naus poden representar una superfície molt important per continuar avançant en la transició energètica de Moià sense ocupar nous terrenys.

I aquesta petita experiència ens retorna al començament de l'article.

Podem qüestionar la solució urbanística proposada.

Podem preguntar-nos si cal ampliar l'escorxador.

Podem discutir si la planta de biogàs ha d'anar precisament en aquesta finca.

Podem preguntar pels residus, la marinada, Castellnou, l'aigua, els aqüífers i el model ramader.

Podem preguntar-nos què significa que una consulta hagi dit tan clarament que no.

Però existeix també un polígon amb un problema urbanístic que ja té conseqüències reals.

I, en aquest cas, una d'aquestes conseqüències ha estat haver de traslladar a un altre municipi un projecte que pretenia produir energia renovable sobre una teulada industrial ja existent a Moià.

Per tant, potser hi ha una cosa que sí que sabem:

hi ha un problema que necessita una solució.

Quina?

Aquí tornem a no tenir la resposta.

És necessària aquesta modificació urbanística?

N'hi hauria una altra que permetés regularitzar el polígon transformant menys territori?

Es pot separar la regularització del polígon de l'ampliació de l'escorxador i de la planta de biogàs?

Es poden resoldre unes coses sense haver d'acceptar necessàriament totes les altres?

Existeix una tercera via que encara no hem posat sobre la taula?

Després de tantes dades i tantes preguntes, potser podem acabar amb una expressió molt menys tècnica.

Sabem que hi ha un problema.

Sabem que deixar-lo com està també té conseqüències.

La pregunta és:

Qui li posa el cascavell al gat?

---

Una publicació oberta

Aquest article no pretén donar una resposta ni defensar una de les parts.

Precisament perquè hi ha qüestions que encara estem intentant entendre i dades que cal acabar de contrastar, abans de donar-lo per definitiu volem que el puguin llegir persones que coneixen de prop el projecte, el polígon, Castellnou, l'aigua o el debat sobre el biogàs.

Si hi detecteu una dada incorrecta, una interpretació que no s'ajusta als fets o una informació rellevant que hi falta, ens agradarà saber-ho.

Perquè abans d'intentar respondre totes aquestes preguntes, el mínim que podem fer és formular-les a partir d'informació correcta.

Joaquín Jiménez Godoy

Diplomat en transició energètica per la URV

Fonts i documentació consultada

Aquesta publicació s'ha elaborat a partir de documentació pública, informació facilitada per les parts implicades i altres fonts de consulta. Atès que es tracta d'una publicació encara en revisió, aquesta relació s'anirà completant i, sempre que sigui possible, substituint les fonts secundàries per documentació original.

Entre les principals fonts consultades:

• Ajuntament de Moià. Modificació puntual del Pla general d'ordenació urbana de Moià en l'àmbit del polígon industrial del Prat i els terrenys situats al seu entorn. Memòria, plànols i documentació urbanística associada a l'actuació.
• Comissió de Territori de Catalunya – Generalitat de Catalunya. Reconeixement de l'elevat interès territorial de l'actuació vinculada al polígon del Prat i el seu entorn. En sessió de 20 de desembre de 2023, la Comissió va reconèixer l'elevat interès territorial de l'Avantprojecte de la Modificació Puntual del Pla General d'Ordenació de Moià, als efectes de l'article 1.14 de les Normes del Pla Territorial Parcial de la Catalunya Central.
• BORME – Registre Mercantil. Documentació societària de Castellnou de la Plana SL i Inverllau 2007 SL. El BORME de 26 d'agost de 2020 recull la constitució de Castellnou de la Plana SL i el nomenament de Lluís Rodríguez de Llauder Santomá com a administrador únic. El BORME de 8 de maig de 2023 recull la composició del Consell d'Administració d'Inverllau 2007 SL, amb membres de la família Rodríguez de Llauder-Santomá. Aquesta documentació s'ha utilitzat per contrastar les vinculacions societàries relacionades amb la finca de Castellnou.
• Castellnou de la Plana SL / Esco-Biogas Info. Compra dels terrenys. Informació sobre la història recent de la propietat de Castellnou de la Plana, la decisió de segregar la finca històrica a partir de 2018, les diferents parcel·les resultants, les arres formalitzades l'any 2020 i la posterior venda del Camp agrícola Pla de Castellnou, de 27,57 hectàrees, a Teòfil Camí Gibert l'11 de gener de 2022. La mateixa pàgina indica expressament que aquesta informació procedeix de la societat Castellnou de la Plana SL.
• Diputació de Barcelona / Ajuntament de Moià. Castellnou de la Plana – Mapa de Patrimoni Cultural. Informació patrimonial i històrica sobre Castellnou de la Plana, documentat des de l'edat mitjana, la seva vinculació amb la família Planella i la posterior transmissió de la propietat als Barrera. Com a fonts complementàries s'han consultat també la informació sobre Història i patrimoni de Moià de l'Ajuntament de Moià i l'entrada Castellnou de la Plana de la Gran Enciclopèdia Catalana.
• Generalitat de Catalunya / Registre PRTR – Escorxador Comarcal del Moianès. Informació ambiental de l'Escorxador Comarcal del Moianès. Registre oficial de la instal·lació, que identifica l'autorització ambiental B1AAI120028 i els antecedents de l'activitat. La documentació d'inspecció ambiental de 2015 (W-02889-B1INS150734) recull també la tramitació d'un projecte de modificació de la capacitat productiva de l'escorxador. Aquesta documentació s'ha utilitzat per diferenciar les ampliacions i modificacions plantejades anteriorment de l'actual proposta d'ampliació.
• Ajuntament de Moià. Documentació urbanística i conveni de cessió anticipada dels terrenys destinats a la planta de biogàs. Documentació oficial sobre l'emplaçament de la futura planta, la cessió anticipada i gratuïta a l'Ajuntament de Moià d'una superfície de 25.003 m² procedent dels terrenys de l'Escorxador Comarcal del Moianès i la seva destinació a serveis tècnics per a la planta de biogàs.
• Esco-Biogas Info. Moià – Ampliació Escorxador – Planta de Biogàs – Informació. Recull documental i informatiu consultat per reconstruir les diferents peces del projecte —ampliació de l'escorxador, planta de biogàs, emplaçament i alternatives d'aprofitament energètic— i per localitzar documentació i informacions que posteriorment s'han contrastat, sempre que ha estat possible, amb les fonts originals.
• Institut Català d'Energia (ICAEN). Biogàs i Estratègia catalana del biogàs 2024-2030. Informació tècnica i de planificació energètica sobre la producció i els usos del biogàs, la generació d'electricitat i calor, la transformació del biogàs en biometà i la possibilitat d'injectar-lo a la xarxa de gas.
• Consell Comarcal del Moianès. Estudi hidrogeològic comarcal. Estudi sobre les característiques hidrogeològiques de la comarca, els aqüífers, les captacions existents i les possibilitats de noves captacions. S'ha consultat també la documentació dels òrgans comarcals relativa a l'Estratègia de l'aigua, la diagnosi de l'abastament i sanejament i l'avantprojecte d'interconnexió comarcal de l'abastament d'aigua en alta.
• Consell Comarcal del Moianès. Documentació relativa a l'Estudi del balanç de l'aigua a la comarca del Moianès. Treball complementari de l'estudi hidrogeològic destinat a aprofundir en el coneixement dels recursos hídrics de la comarca, les aigües superficials i subterrànies i el balanç de l'aigua. La documentació comarcal acredita que aquest estudi forma part de l'Estratègia de l'aigua del Moianès.
• Ajuntament de l'Estany. L'Ajuntament de l'Estany impulsa un estudi per buscar noves captacions d'aigua a través de pous (5 de setembre de 2024; última revisió, 14 de març de 2025). Informació municipal sobre l'estudi hidrogeològic encarregat al geòleg i hidrogeòleg Jordi Espuny Solaní, de GeoHid, amb suport tècnic de la Diputació de Barcelona, per avaluar possibles noves captacions d'aigua subterrània i millorar l'abastament del municipi. S'ha sol·licitat accés a la documentació resultant de l'estudi per poder conèixer-ne les conclusions.
• Moianès pel Decreixement. Material informatiu sobre l'ampliació de l'Escorxador Comarcal del Moianès i la planta de biogàs, complementat amb el recull documental Esco-Biogas Info, que identifica el col·lectiu com una de les fonts de la informació publicada. S'han consultat els seus arguments i preocupacions sobre l'ampliació de l'escorxador, l'emplaçament de la planta de biogàs, l'afectació territorial, les possibles olors i l'efecte de la marinada, el consum d'aigua i la relació del projecte amb el model ramader i industrial. Aquests posicionaments s'han utilitzat per identificar qüestions a contrastar amb documentació tècnica, administrativa i altres fonts.
• Plataforma Pobles Vius. Manifest de la Plataforma Pobles Vius contra el projecte de la macrocentral de biogàs del Camp de la Sentiu de Sió i Declaració de Ponent. Documentació consultada per conèixer els arguments i propostes d'aquest moviment rural sobre el model d'implantació de les plantes de biogàs, la protecció del sòl agrari, la pagesia i la ramaderia, el model energètic i territorial i el decreixement. La Declaració de Ponent reclama, entre altres mesures, una revisió participativa de l'Estratègia catalana del biogàs, la protecció efectiva del sòl agrari, el foment de la ramaderia extensiva i l'agroecologia i un model energètic més descentralitzat i vinculat al territori. Moianès pel Decreixement figura entre les entitats signants inicials de la Declaració.
• Ajuntament de Moià. Consulta popular no referendària sobre la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou, celebrada l'11 de gener de 2026. Documentació consultada sobre la pregunta plantejada —«Està d'acord que l'Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del Pla de Castellnou per l'ampliació de l'escorxador i la construcció de la planta de biogàs?»—, la delimitació territorial del cens, la participació i els resultats: 1.487 vots NO, 151 SÍ, 14 en blanc i 11 nuls, sobre un cens de 5.522 persones. Queda pendent incorporar l'enllaç directe a la documentació municipal dels resultats de la consulta.
• Moianès Sostenible SCCL. Documentació pròpia relativa al projecte de 53,4 kWp sobre una nau del polígon del Prat. Per criteris de prudència davant els possibles endarreriments derivats de la situació urbanística i els terminis establerts per l'IDAE, el Consell Rector va acordar l'agost de 2026 renunciar a aquesta instal·lació i substituir-la per una instal·lació a Collsuspina.
• Fortuny Navarro, Miquel. Biogàs a Moià: el miratge de la «selecció inversa». Article d'opinió publicat a Regió7, 23 de juliol de 2026. La seva lectura ha servit per identificar noves qüestions a contrastar sobre les possibles emissions fugitives de metà de les plantes de biogàs i el seu monitoratge.
• Olczak, Maria et al. (2026). Majority of methane emissions from European biogas plant supply chains could be eliminated at no net cost. Communications Sustainability, 1, article 88. Estudi basat en mesures d'emissions de metà en 31 plantes de biogàs i biometà d'Alemanya, Polònia i el Regne Unit, utilitzat en aquesta publicació per plantejar les preguntes sobre les emissions fugitives i el seu monitoratge.

Nota sobre la informació encara pendent de contrastar

Aquesta publicació planteja deliberadament preguntes que no tenen una resposta documentada en el moment de la seva publicació. Entre les qüestions que continuem intentant aclarir hi ha el paper concret dels diferents copropietaris en la decisió de segregar la finca de Castellnou l'any 2018; el consum actual i futur d'aigua de l'Escorxador; les activitats concretes que incorporaria l'ampliació; l'eventual existència d'activitats biomèdiques; el balanç hidrogeològic definitiu del Moianès; les conclusions de l'estudi sobre noves captacions de l'Estany; les alternatives que s'hagin estudiat per resoldre la situació urbanística del polígon del Prat; i el funcionament i els protocols aplicables al transport de residus i subproductes de l'activitat de l'escorxador.

Si disposeu de documentació que permeti corregir, completar o precisar alguna d'aquestes informacions, agrairem que ens la feu arribar.