Rocabruna a la venda
Rocabruna, a la venda per 3,5 milions d'euros: qui ens ajuda a recuperar-ne la memòria?
La venda d'una de les finques més singulars del Moianès ens convida a mirar més enllà del seu valor econòmic i a recuperar les vivències de les persones que hi van viure, treballar o passar la infància.
La finca de Rocabruna, situada al terme municipal de Santa Maria d'Oló, està a la venda per 3,5 milions d'euros, segons han publicat recentment Regió7 i El 9 Nou.
La notícia ens permet tornar a parlar d'un dels edificis més característics del paisatge del Moianès. Però també ens ofereix una oportunitat que voldríem aprofitar des de la Revista Digital de l'Estany i més enllà: recuperar la memòria de les persones que han format part de la història de Rocabruna.
Una història de més de vuit segles
Els primers documents que esmenten el mas Rocabruna daten de l'any 1225. Durant segles va ser una important explotació agrícola vinculada a la parròquia de Sant Feliu de Terrassola.
Amb el temps, la propietat va incorporar altres masos de l'entorn, com el Güell, la Vila i l'Alou, que es van convertir en masoveries.
A començaments del segle XX, el fabricant de llanes sabadellenc Joan Gorina i Sans va adquirir la finca i hi va fer construir, al costat de l'antiga masia, l'espectacular casal que avui coneixem com el castell de Rocabruna.
L'edifici, construït entre 1918 i 1920 segons la documentació patrimonial, és obra de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas. Combina elements modernistes, neoromànics i neogòtics, amb torres, galeries, una gran cúpula de vitralls i una capella dedicada a Sant Jordi.
Posteriorment, Rocabruna va passar per diferents mans, entre les quals les d'un príncep de la família reial saudita. Aquesta etapa va contribuir a convertir la finca en un lloc envoltat d'una certa curiositat i misteri.
Però aquesta és, sobretot, la història que ha quedat escrita als documents.
La vida quotidiana que no surt als llibres
Les grans finques no eren només propietats dels seus amos. Eren també llocs de treball, de convivència i de vida familiar.
A Rocabruna hi havia masovers, treballadors del camp, personal de servei i famílies que feien possible el funcionament de la finca.
La documentació històrica conserva, per exemple, els noms de Jordi Codina i Rosalia Oller, que eren masovers de Rocabruna durant l'etapa de la família Gorina.
Però què sabem de la seva vida quotidiana? I de la dels altres masovers que hi van viure al llarg dels anys?
Com era créixer en una finca d'aquestes dimensions? Com es vivien les festes, els hiverns, les collites o les relacions amb els pobles veïns?
Segurament hi ha moltes històries que mai no s'han escrit i que només han passat de pares a fills.
I l'escola de Rocabruna?
Una qüestió que ens agradaria investigar especialment és l'existència d'una escola vinculada a Rocabruna.
No hem pogut confirmar encara documentalment en quins anys hauria funcionat, ni qui hi feia de mestre.
Però aquesta incògnita és precisament una bona raó per preguntar-ho a les persones que coneixen el territori.
Potser alguns veïns grans de Santa Maria d'Oló, l'Estany o altres poblacions del Moianès recorden haver-hi anat a escola. Potser hi havia infants de les masoveries que compartien aula, camins i jocs.
Ens agradaria saber si realment va existir aquesta escola i, si és així, recuperar-ne la història a través dels seus protagonistes.
Una crida a la memòria col·lectiva
Des de la Revista Digital de l'Estany i més enllà voldríem convidar totes les persones que tinguin alguna vinculació amb Rocabruna a compartir els seus records.
Busquem especialment testimonis de persones que hi van passar la infància, fills i filles de masovers, antics treballadors i famílies que conservin fotografies, documents o anècdotes.
No cal haver viscut al castell. Ens interessen igualment els records de les masoveries, dels camins, de les feines agrícoles i de les relacions entre les famílies de l'entorn.
I també els petits detalls: els jocs dels infants, les celebracions, els animals, les excursions, les anades a escola o qualsevol vivència que ajudi a reconstruir com era la vida en aquell indret.
Potser una fotografia familiar, un nom recordat o una anècdota aparentment insignificant ens poden ajudar a descobrir una part de la història que encara desconeixem.
Els vostres comentaris també són patrimoni
Ens agradaria que aquesta publicació no fos només una notícia sobre la venda d'una finca, sinó el començament d'una recollida col·lectiva de records i testimonis.
Per això us convidem a deixar les vostres aportacions als comentaris d'aquest article de la Revista Digital.
A diferència dels missatges que es perden entre les converses quotidianes, els comentaris publicats a la Revista quedaran vinculats a l'article i podran ser consultats en el futur.
També podeu fer arribar la notícia als vostres pares, avis, familiars o coneguts que puguin recordar alguna cosa de Rocabruna.
La història dels grans propietaris ja està escrita en bona part. Ara ens agradaria recuperar la història de les persones que hi van viure.
Perquè el patrimoni d'un territori no són només els seus edificis, sinó també les vivències, els records i les relacions humanes que els han donat vida.
I cada record compartit és una petita aportació a la nostra memòria col·lectiva.
Fonts i informació complementària
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada