SOBRE LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA

Teulada municipal buida a  l’Estany. Omplim primer les teulades? 

 

Les teulades, una oportunitat que encara tenim pendent d'aprofitar

La revista La Tosca de Moià, en el seu número 845, corresponent als mesos d’octubre i novembre de 2026, ha publicat un article meu d’opinió sobre el paper de les teulades en la transició energètica i les oportunitats que encara tenim al Moianès per avançar cap a un model de producció d’energia més participatiu i arrelat al territori.

Amb el títol «La transició energètica només amb teulades no és suficient», plantejo una reflexió que va més enllà de la instal·lació de plaques fotovoltaiques: qui produeix l’energia, qui la gestiona i com podem aconseguir que els seus beneficis reverteixin en els nostres pobles.

Agraeixo a La Tosca que hagi donat espai a aquesta reflexió i comparteixo a continuació l’article íntegre amb els lectors de la Revista Digital de l’Estany i més enllà.

«La transició energètica només amb teulades no és suficient.»

És cert.

I precisament per això em sorprèn que calgui repetir-ho contínuament. Ningú que conegui mínimament les necessitats energètiques del país pot defensar seriosament que tota la transició energètica es pugui fer exclusivament sobre cobertes.

Per tant, potser la pregunta interessant és una altra:

Per què insistim tant a dir que les teulades no són suficients, si encara no hem aprofitat totes les possibilitats que ens ofereixen?

Durant aquests anys hem disposat d’una oportunitat extraordinària: els fons NextGenerationEU.

Només el programa CE Implementa, destinat específicament a impulsar comunitats energètiques, ha assignat 108,4 milions d’euros a 262 comunitats energètiques a tot l’Estat, 72 de les quals a Catalunya.

Moianès Sostenible és una d’aquestes comunitats energètiques.

Gràcies a aquest programa té en procés diferents projectes d’autoconsum compartit al Moianès: a Castellcir, sobre una teulada del Bisbat; a Moià, sobre una teulada municipal; i a Collsuspina i l’Estany, sobre teulades privades.

En aquests projectes, l’IDAE subvenciona aproximadament el 45% de la inversió, mentre que el 55% restant es finança amb aportacions de veïns i veïnes del Moianès que han decidit invertir en la construcció d’aquestes instal·lacions.

Teulades de titularitats diferents i un finançament que combina ajuts públics i aportacions ciutadanes, però una mateixa idea: aprofitar superfícies ja construïdes per produir energia local, distribuïda i compartida.

Perquè aquest era també un dels grans canvis que ens proposava la transició energètica: permetre que ciutadania, petites empreses, cooperatives i administracions locals participessin en la producció i gestió de l’energia, a més de substituir els combustibles fòssils per fonts renovables.

I aquí crec que val la pena fer balanç.

Encara hi ha teulades municipals buides. I, entre les que ja tenen plaques fotovoltaiques, hi ha instal·lacions que abasteixen els equipaments municipals i aboquen els excedents a la xarxa, sense compartir aquesta energia amb el veïnat.

Reduir la despesa municipal és un avenç valuós. Però l’ambició dels fons NextGenerationEU, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, anava més enllà de l’estalvi: impulsar la transició ecològica i reforçar la resiliència. En l’àmbit de l’autoconsum, els ajuts també volien promoure la participació de la ciutadania en la producció d’energia.

Això no significa que totes les instal·lacions subvencionades haguessin de compartir obligatòriament l’energia amb el veïnat. Però sí que ens convida a preguntar-nos si hem aprofitat prou les possibilitats d’aquests recursos per construir un sistema energètic més participatiu i arrelat al territori.

Haver reduït la factura municipal és un pas important, però no hauria de ser el punt final.

Reconèixer aquesta feina pendent no és menystenir la que ja s’ha fet. És donar-li continuïtat i procurar que els seus beneficis arribin més lluny.

Calders n’és un exemple.

En aquest cas no parlem de cedir una teulada perquè la cooperativa hi construeixi una instal·lació. L’Ajuntament ha optat per cedir a Moianès Sostenible la gestió de tres instal·lacions fotovoltaiques municipals, perquè la seva producció pugui formar part d’un model d’autoconsum compartit.

És una diferència important.

Una cosa és tenir plaques municipals. Una altra és decidir què fem amb l’energia que produeixen i qui pot participar dels seus beneficis.

Avui aquesta possibilitat té, a més, molt més recorregut.

La normativa permet que determinades instal·lacions fotovoltaiques de fins a 5 MW de potència comparteixin energia amb consumidors situats a menys de 5 km, mesurats en línia recta entre els comptadors.

Això permet que una instal·lació fotovoltaica deixi de donar servei exclusivament a l’edifici sobre el qual està situada.

Pot convertir-se en un petit centre de producció d’energia local i compartida.

I aquí arribem, probablement, a la qüestió de fons.

La transició energètica no és només preguntar-nos:

Quanta energia renovable necessitem?

També és preguntar-nos:

Qui la produeix?
Qui n’és propietari?
Qui la gestiona?
I on queda la riquesa que genera?

Perquè si una part d’aquesta riquesa queda al territori i es reinverteix en noves instal·lacions fotovoltaiques, cada projecte pot ajudar a fer possible el següent.

I així, instal·lació rere instal·lació, podem anar construint un Moianès més autosuficient i energèticament resilient, amb més capacitat per afrontar les crisis energètiques i menys dependència de decisions preses lluny del territori.

Evidentment, necessitarem generació renovable més enllà de les teulades.

Els grans projectes i els fons d’inversió, grans o petits, poden tenir el seu paper. Personalment, no tinc res en contra dels fons d’inversió.

Però també hauríem de decidir quin paper volem reservar als municipis, la ciutadania, les cooperatives i les petites empreses.

I per construir aquest model distribuït i compartit, les teulades eren —i continuen sent— un lloc extraordinari per començar.

Per això, cada vegada que sento:

«Amb les teulades no n’hi ha prou»

em ve al cap una altra pregunta:

D’acord. Però abans de donar-les per insuficients, les hem aprofitat de debò?

Soc conscient que tirar endavant aquests projectes comporta dificultats administratives, tècniques i econòmiques, i que molts ajuntaments treballen amb recursos limitats. Precisament per això, cal posar en valor la feina feta i facilitar que pugui continuar.

Però afirmar que les teulades no són suficients no hauria de servir per donar per tancat aquest capítol. Mentre quedin cobertes municipals buides i possibilitats de compartir l’energia amb el veïnat per explorar, tenim feina pendent.

Que les teulades no ho puguin resoldre tot no ens eximeix d’aprofitar-les.

Parlem, doncs, de tot el que necessitarem més enllà de les teulades. Però fem-ho sense passar pàgina abans d’haver aprofitat les oportunitats que tenim al nostre abast.

Joaquín Jiménez Godoy

Diplomat en Transició Energètica per la Universitat Rovira i Virgili