L'Estany, Un poble amb futur
El Moianès decreix: una reflexió necessària per al futur de la comarca
«Volem fer del nostre poble un poble de futur... Continuarem treballant en comunitat: l’escola, el poble i les entitats.»
(Programa electoral d’Acord per l’Estany, 2023)
En el marc de la millora prevista de la C-59, ha cridat l’atenció que el projecte no contempli la millora de l'accés al polígon industrial de l’Estany.
Això no és un detall menor. En una comarca on la indústria alimentària i l’activitat productiva tenen un pes determinant, l’accessibilitat als espais industrials és clau per garantir oportunitats de treball, estabilitat empresarial i capacitat de futur.
No és només una carretera: és la possibilitat de continuar sent una comarca viva i amb activitat.
Segons la Tosca, el Moianès és una de les poques comarques que encara no ha recuperat el nivell econòmic anterior a la pandèmia, i és també l’única comarca de Catalunya que no va créixer l’any 2024.
Mentre que el VAB* (Valor Afegit Brut) del Moianès ha caigut aproximadament un -6,9% respecte del 2019, amb caigudes a tots els sectors, excepte al dels serveis, el Bages ha crescut un +13,1% i Osona més d’un +10,4% en el mateix període.
Aquest diferencial tant gran respecte a les comarques veïnes, té efectes directes en llocs de treball, ingressos i dinamisme local.
Un dels factors que expliquen aquesta situació és la fragilitat del sector industrial alimentari, un dels motors del Moianès en la seva història recent.
L’Observatori Econòmic del Moianès assenyala que la comarca depèn fortament d’aquest sector i que la manca d’espais industrials adequats ha portat algunes empreses a buscar alternatives fora del territori.
L’incendi del 7 de juliol de 2024 a la nau de Vegetàlia, a Castellcir, que va deixar 48 persones sense feina, n’és un record recent. Un 40% de la plantilla ha estat posteriorment recol·locada, i l’empresa treballa per recuperar la plena activitat.
Aquest no és un fet aïllat:
si no hi ha sòl industrial ben planificat, segur jurídicament (com passa al Prat de Moià) i ben connectat (com passa a l’Estany), les empreses del Moianès tenen dificultats per crear-se, créixer o fins i tot mantenir-se.
Què ens demana tot plegat?
No alarmisme, però sí responsabilitat i decisió.
Algunes línies de treball possibles:
-
Garantir accessos adequats als polígons i zones d’activitat.
-
Assegurar seguretat jurídica i planificació urbanística clara.
-
Reforçar la formació professional i l'especialització local.
-
Promoure una integració i convivència laboral justa i cooperativa.
-
Treballar escoltant empreses, cooperatives, treballadors i veïnat, no només des de despatxos.
Conclusió
El Moianès continua sent un referent en qualitat alimentària, emprenedoria rural i vida comunitària.
Però el futur no s’improvisa: es planifica junts.
És moment d’obrir el debat, amb rigor i sense por, sobre com volem que sigui l'Estany d’aquí a 10 o 20 anys.
El futur encara és a les nostres mans.
Tots estem cridats a fer de l’Estany i del Moianès un territori amb futur.
Però això demana compromís real i col·lectiu, no només paraules en un programa electoral.
Que ningú en quedi fora.
Vols rebre les properes publicacions?
Pots subscriure’t gratuïtament a la revista omplint aquest formulari.
(*) VAB vol dir Valor Afegit Brut.
És un indicador econòmic que serveix per mesurar la riquesa que genera un territori o un sector.
És, de fet, la base del càlcul del PIB.
Com s’entén fàcilment?
Pots imaginar el VAB com:
El valor del que produïm
menys el cost del que necessitem per produir-ho.
És a dir:
-
Si una empresa alimentària ven productes per 100 €,
-
i ha hagut de comprar matèries primeres per 60 €,
-
el VAB és 40 €.
Aquest “40” és el que realment aporta a l’economia local:
-
salaris,
-
beneficis,
-
manteniment,
-
inversions,
-
impostos…
Article molt i molt interessant. Es un encert dir que sense por debatin quina comarca volem i cap a on anem. Ens cal i molt per el futur del nostre territori. He volgut comentar per transmetre i felicitar el article.
ResponElimina