Perdoneu, però algú ho havia de dir

 

Article d’opinió per a "L’Estany que volem".

Parlo amb preocupació i amb sentit de responsabilitat. I amb la convicció que, encara que no sempre sigui còmode, cal poder dir les coses amb claredat i respecte.

El PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les Energies Renovables a Catalunya) entre altres aspectes, establirà que cada municipi destini un percentatge del seu territori a la implantació d’energies renovables: parcs fotovoltaics, plantes de biomassa, biogàs, etc. segons les previsions de la PROENCAT 2050 (Prospectiva Energètica de Catalunya) per tal que el país pugui descarbonitzar el seu model energètic.

Davant d’aquest escenari, la meva sensació és que hi arribem després d’haver deixat passar oportunitats importants. Quan dic “hi arribem”, m’hi incloc plenament.

El problema no és el PLATER en si. Les seves directives no són una amenaça per definició. El veritable repte és arribar-hi tard, arribar-hi sense haver desplegat prèviament solucions locals i fer-ho sense el retorn social i econòmic que hauria estat possible si s’hagués començat abans per la feina més propera i accessible: aprofitar teulades, impulsar autoconsum compartit i construir governança local.

Quatre anys de recorregut irregular

El 4 de desembre de 2021, veïnes i veïns de l’Estany —entre els quals m’hi compto— vam començar a explorar camins per impulsar la transició energètica local. Ho vam fer amb il·lusió i voluntat de contribuir. El recorregut, però, ha estat irregular, condicionat per dificultats diverses i també per mancances col·lectives.

Avui, més de quatre anys després, el balanç convida a la reflexió:

  • No hi ha cap teulada municipal amb autoconsum compartit obert a la ciutadania

  • S’han deixat passar dues convocatòries del projecte Renovables 2030 de la DIBA

  • Hi ha una nova oportunitat oberta amb l’ACM, encara pendent de concretar-se

  • I només el 14 de gener de 2026 s’ha posat en marxa un petit autoconsum compartit privat entre cinc veïns de l’Estany, impulsat per la iniciativa i la constància d’un ciutadà compromès amb la transició energètica, que mostra que això és possible.

Aquest balanç, sense dramatismes, indica que hi ha marge clar de millora.

Les teulades buides com a senyal d’oportunitats pendents

Quan observem les teulades municipals encara sense ús energètic, no es tracta de buscar responsables individuals. És més aviat un indicador d’oportunitats no aprofitades, resultat de decisions ajornades, de prioritats canviants i d’un context administratiu sovint complex.

Cada any que passa sense actuar:

  • L’energia continua encarint-se per a la ciutadania

  • Es perden opcions de finançament i suport públic

  • Es fa més difícil mantenir l’impuls social

  • I augmenta el risc que les renovables arribin de manera poc integrada al territori

No estem plantejant res excepcional

Altres territoris, amb menys recursos i més condicionants, han avançat de manera decidida. Cooperatives rurals de l’anomenada Espanya buidada, com ara la cooperativa Efiduero, han instal·lat megawatts en teulades, han impulsat mobilitat compartida i han desplegat punts de recàrrega elèctrica.

Si en aquests contextos ha estat possible, a l’Estany també ho pot ser.

La diferència no és tant la capacitat tècnica com la continuïtat, la coordinació i el compromís compartit entre institucions i ciutadania.

El risc de no avançar de manera ordenada

Si les administracions locals no poden liderar una transició energètica local, justa i participada, i si com a comunitat no acabem d’assumir un paper actiu:

  • Les renovables arribaran igualment

  • Però ho faran, probablement, a través de projectes de gran escala

  • Amb poca governança local

  • Amb un retorn limitat per al poble

  • I amb un impacte social i ambiental difícil de gestionar

Aquest escenari és el que convindria evitar.

Rectificar i avançar

Aquesta reflexió no vol ser un crit de retret, sinó una invitació a reaccionar amb serenor. Encara hi som a temps, si sabem reconèixer errors i ajustar el rumb.

Començar per una sola teulada, amb un primer projecte modest, però real, seria suficient per canviar la dinàmica i demostrar que volem tenir un paper actiu en la definició del nostre futur energètic.

Perquè, si no fem res i continuem ajornant decisions i mirant cap a una altra banda, no serem nosaltres qui decidirem. Serà el PLATER qui acabarà determinant com, on i amb quin retorn s’implanten les renovables al nostre territori.

No escric des de fora. Escric des d’aquí.

Rectifiquem i avancem.


Joaquín Jiménez Godoy

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PUMP TRACK sí, però no així.

Imatge
  Pump Track sí, però no al pati de casa meva! Introducció La construcció d’un pump track al centre de l’Estany ha obert un debat necessari: com podem compatibilitzar noves activitats lúdiques amb el respecte al veïnat, al paisatge i a la convivència? Aquest article no qüestiona la utilitat d’un circuit d’aquest tipus, sinó la seva ubicació actual i el model amb què s’ha plantejat. Pump Track? Sí, però no al pati de casa meva Aquesta frase, inspirada en l'eslògan "Renovables sí, però no així", vol provocar. No perquè ens hi oposem per sistema, sinó perquè ens sembla que cal repensar el lloc i el model. Amb l’augment de projectes que impacten el territori —sigui una pista de pumptrack, un parc eòlic o una línia d’alta tensió— ha sorgit el terme NIMBY ("Not In My Back Yard", en anglès: “no al pati del darrere de casa meva”) per descriure aquells que no volen segons quines infraestructures a prop seu. Però no tot és tan simple. Nosaltres no som NIMBYS per moda...
Més informació

El Pump Track a l’Estany: una lectura comunitària

Imatge
  La maduresa d’una comunitat es veu en  com tracta la seva minoria més vulnerable" Bertold Brecht (1898-1956) Anàlisi psicosocial i comunitària d’una situació que demana comprensió i respecte Introducció El debat al voltant del Pump Track de l’Estany ha anat molt més enllà d’un equipament d’oci. En una comunitat petita, qualsevol canvi físic pot tenir un impacte social, emocional i de convivència que va molt més enllà del que es veu a primera vista. Aquesta lectura vol aportar context, serenor i una mirada comunitària a un conflicte que afecta, de manera directa, una única família , però que interpel·la tot el poble. 1. Quan un equipament deixa de ser només un espai Per a una part important del poble, el Pump Track és activitat, joventut, esport i dinamisme. Per a una altra part —especialment per la família que viu a tocar de la instal·lació— és soroll, pèrdua de tranquil·litat i un projecte vital alterat. Quan això passa, l’equipament ja no és un simple espai físic:...
Més informació

Pump track: tancat el debat sobre la inundabilitat, s’obren nous interrogants

Imatge
  Un debat que no s’atura: i si ara parlem del lloc escollit pel pump track? Amb el temps, el debat sobre el pump track ha anat canviant de forma. Si primer es discutia si calia o no aquest equipament o si les obres s’havien iniciat amb prou transparència, després es va posar el focus en la seva ubicació concreta . Es va dir que s’havia escollit un espai interior, envoltat de cases, perquè d’altres alternatives estaven afectades per inundabilitat. Doncs bé, això ja ha quedat resolt: el Camp de les Pedres , un espai obert i conegut per tothom com l’antic camp de futbol, no és zona inundable segons el Visor de l’ACA. El debat "inundable sí o no" es pot donar per tancat. Però, com passa sovint, una pregunta resolta n’obre dues més . Ara es pot obrir el debat sobre la distància . Des del centre del poble fins al Camp de les Pedres hi ha uns 700 metres , segons Google Maps. És massa lluny per als infants i famílies que vulguin anar-hi a peu o en bicicleta? O és una distància ass...
Més informació