Rose O'Codina: les primeres peces del trencaclosques
La pregunta naixia d'una campana del campanar del Monestir de Santa Maria de l'Estany que porta gravada la inscripció:
DONATION FROM ROSE O'CODINA OF NEW YORK - USA
Aquell nom feia molts anys que em despertava curiositat.
Ara, gràcies a la memòria d'alguns veïns, les primeres peces del trencaclosques comencen a encaixar.
Una de les persones que s'ha posat en contacte amb nosaltres és en Joan Codina i Casals, conegut per molts estanyencs com el Joan de Cal Tianet i pare de l'Alba, l'antiga fornera del poble.
La conversa amb ell ens ha permès descobrir que darrere de la campana hi ha una família profundament vinculada a la història de l'Estany.
Segons ens explica, Rose O'Codina era l'esposa de Joan Emili Codina, conegut als Estats Units com a John Emil Codina.
El cognom Codina no és casual.
Joan Emili era fill de Joan Codina Puigsaulens, autor d'una obra dedicada al Monestir de Santa Maria de l'Estany, i formava part d'una família amb una llarga vinculació al poble.
Però potser el més interessant no és la genealogia.
El més interessant és el vincle emocional que Joan Emili mantenia amb l'Estany.
Malgrat viure a Nova York, tornava sovint a Catalunya. Segons recorda la família, s'allotjava al Ritz de Barcelona (l'actual Hotel Palace), on, segons recorda la família, disposava d'un vehicle amb matrícula d'Oregon que utilitzava durant les seves estades a Catalunya.
Des d'allà visitava regularment l'Estany.
També mantenia una relació molt estreta amb Mossèn Aureli, una figura molt estimada per diverses generacions d'estanyencs.
De fet, segons recorda en Joan Codina i Casals de Cal Tianet, després de la mort de Mossèn Aureli la relació de Joan Emili amb el poble es va anar afeblint progressivament.
Durant aquests dies també han aparegut cartes escrites per Joan Emili. En elles descobrim una persona que continua escrivint en català des de Nova York, que segueix les notícies del poble i que es dirigeix a Joan Font, alcalde de l'Estany en aquells anys, amb la confiança de qui se sent part de la comunitat.
En una d'aquestes cartes, fins i tot fa broma sobre el consum elèctric del fax de l'Ajuntament, del rellotge electrònic i de l'alarma del monestir, mostrant que continuava atent als petits detalls de la vida quotidiana del poble.
Anys més tard, el mateix alcalde Joan Font intentaria novament localitzar Joan Emili a Nova York. Una carta del Consolat General d'Espanya confirma que l'alcalde havia intentat posar-se en contacte amb ell i que la relació amb l'Estany continuava viva malgrat la distància.
Cada nova informació ens allunya una mica més de la idea d'un simple donant resident als Estats Units.
Comença a aparèixer el retrat d'una persona que, malgrat la distància, mai no va deixar de sentir l'Estany com a casa seva.
Encara no sabem exactament per què es va donar la campana.
Tampoc sabem quin paper hi va tenir Rose ni per què és el seu nom el que va quedar gravat al bronze.
Però cada nova peça ens acosta una mica més a la resposta.
I cada vegada sembla més clar que darrere d'aquella campana hi ha una història humana que mereix ser recordada.
Continuarà...
Apunts biogràfics de Joan Codina i Puigsaulens (1876-1950, dates aproximades)
Fotografia cedida per Consol Codina i Ollé
Arran de la publicació d'aquesta segona entrega, la Consol Codina i Ollé, de la Carrera, cosina de Joan Emili Codina (John Emil Codina), ens ha fet arribar una fotografia de Joan Codina i Puigsaulens, pare de Joan Emili.
Joan Codina i Puigsaulens va ser una figura destacada en l'estudi i la divulgació de la història del Monestir de Santa Maria de l'Estany. És autor de l'obra Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada, publicada per primera vegada l'any 1926 i ampliada en una segona edició l'any 1932. Tant la primera com la segona edició compten amb un pròleg de l'historiador i museòleg Joaquim Folch i Torres, una mostra del reconeixement que aquesta obra va merèixer dins l'àmbit de l'estudi i la conservació del patrimoni català.
La seva obra continua essent una de les referències per conèixer la història del monestir i encara avui es conserva en biblioteques i catàlegs patrimonials.
L'obra, però, no es va aturar amb la mort del seu autor.
Més de seixanta anys després de la primera edició, l'any 1993, el seu fill Joan Emili Codina (John E. Codina) en va promoure una tercera edició, corregida i augmentada, impresa a Gràfiques ISTER de Moià (Dipòsit Legal B-25.701/93).
A la primera pàgina d'aquesta tercera edició hi escriu:
«Trobant-se exhaurides la primera edició de 1926 i la segona de 1932, surt de nou a la llum aquesta tercera edició que, en memòria del meu pare i autor, ofereixo avui, diada de la Mare de Déu de Setembre.»
I signa senzillament:
John E. Codina
Fill i amic del Monestir
La família conserva també la factura de Gràfiques ISTER, que documenta la impressió de 50 exemplars, per un import de 25.000 pessetes (500 pessetes per exemplar), fet que confirma que Joan Emili va impulsar personalment aquesta tercera edició.
En el marc de la investigació sobre la campana de Rose O'Codina, aquesta informació adquireix un significat especial. El pare, Joan Codina i Puigsaulens, va contribuir a preservar la memòria escrita del Monestir de Santa Maria de l'Estany. El fill, Joan Emili Codina, no només va mantenir viu aquest llegat des de Nova York, sinó que va procurar que l'obra del seu pare continués a l'abast dels lectors i, alhora, va mantenir un profund vincle amb el monestir i amb el poble, fins al punt que la seva esposa, Rose O'Codina, donaria la campana que avui encara forma part del campanar.
La fotografia que acompanya aquest text ha estat cedida amablement per la Consol Codina i Ollé, de la Carrera, a qui agraïm sincerament la seva confiança, la cessió de fotografies i documents familiars i la seva col·laboració en aquesta investigació.
Nota dels autors
La informació que recollim en aquesta investigació prové de documents originals, fotografies i dels testimonis que, generosament, ens han compartit membres de la família Codina i diverses persones de l'Estany.
Tal com ens recordava la mateixa Consol Codina, aquests records corresponen al que la família coneix i ha transmès al llarg dels anys. Com tota reconstrucció històrica, és possible que en el futur apareguin nous documents o testimonis que permetin completar, matisar o corregir alguns aspectes del relat.
Precisament aquest és l'objectiu de la investigació: reconstruir aquesta història col·lectivament, amb el màxim rigor i respecte per la memòria de les persones que en van formar part.
Subscriu-te gratuïtament a la revista i rep les properes publicacions. Només cal omplir aquest formulari
Felicitats per la teva recerca.Pero voldria afegir que els donants de les campanes son dues, la Roser Codina i la seva germana de la que recordo el nom.La Roser Codina es una filla.Em penso que les van donar després de la mort del seu pare, en homenatge a ell i el seu profund lligam amb el poble . Una altra pregunta és perquè el mestre Codina Puigsaulens va marxar als EEUU.Jo donava per sentat que era a causa de la represión franquista contra els mestres.Pel que diu la familia , sembla que van ser aspiracions i econòmiques del mestre.Esta bé comparar informacions. Però el més important de tot son els seus llibres.Van ser fets i consultats materials que existien abans de la Guerra Civil i que desaparèixer despres.El seus plantejaments sobre l'història del poble són i profitosa de la qual ens felucyem.n bastant diferents dels que es van escriure posteriorment .Algunes d'elles són obres brillants però alguns altres són un "refrito " d'idees anteriors sense comprovació ni lògica .La diferència més important dels escrits del mestre Codina Puigsaulens i les versions posteriors son sobre l'origen del monestir: va ser creat per Lluís el Pietós, a les ordres de Carlemany.Va ser semidestruit a la mort del Pietós, construcció que van agafar posteriorment els agustins i adaptar al romànic. Per tant s'hauria l'Estany d'ajuntar al llistat de les 32 esglésies i monestirs, reconeguts fins avui dia, creats per Lluís el Pietós .Per tant la seva obra és d'una importància cabdal. Enfi, un article molt interessant i una troballa de valor. Isabel Fonoll
ResponEliminaNomes afegir que, quan van arribar les campanes, eren dues, una de cada filla, les dues amb la seva inscripció en anglès .Mireu si estan en el campanar en alguna banda.
ResponEliminaLa data de naixament de Joan Ignasi Codina Puigsaulens es el 30 nov 1877.Pero mort i hi ha un segon germà poc més tard amb el nom de Joan Emili Codina Puigsaulens.Per això un li diran Joan i l'altre Emili.
Elimina