Notícies, Opinió i Debat

  Introducció Diuen que l'Estany té una llum especial, la qual ha permès a diversos artistes i escriptors desenvolupar la seva obra. Tots ells hi van trobar l'inspiració, una gesta gens fàcil ja que el llenç o el paper en blanc ens pot fer vèrtig o basarda. En aquest relat parlem precisament d'això, de trobar aquella espurna que ens permet crear i, així, evadir-nos durant un instant. Un matí de setembre La vida prenia una volada nova. I nosaltres estrenàvem ales cada matí. Amb aquesta frase de Ramon Folch i Camarasa em vaig llevar aquell matí d’un mes de setembre. L’estiu començava a desdibuixar-se i els estiuejants els darrers dies se’ls havia vist esporuguits i fent l’orni, intentant evitar l’inevitable i haver de tornar a la temuda rutina. Eren les 10h i em disposava a escriure un poema per la Carla, una d’aquelles estiuejants que ja no veuria fins qui sap quan. Havíem viscut uns dies que esdevindrien eterns i, per aquest motiu, com que l’amor és un acte que fa obra i l...

  Introducció L’article que llegireu a continuació posa sobre la taula un repte que ens interpel·la a tots: la necessitat de sumar esforços per avançar cap a una transició energètica real i efectiva també al Moianès . De vegades diem —mig en broma, mig seriosament— que cal lluitar per deixar un món millor a les ‘fures’ generacions (sí, heu llegit bé: fures, fent la broma amb futures). Però la veritat és que, més enllà del joc de paraules, el repte és doble: deixar un planeta habitable a les futures generacions i, alhora, preparar-les perquè no repeteixin els errors que hem comès nosaltres . La cooperativa comarcal com a palanca de la transició energètica El canvi climàtic és un dels grans reptes del nostre temps, i el model energètic actual —altament carbonitzat, dependent de combustibles fòssils i contaminant— n’és una de les principals causes. Davant d’aquest escenari, hi ha un ampli consens internacional sobre la necessitat d’avançar cap a un sistema eficient, 100% reno...

  Introducció Sempre he pensat que l’ésser humà no va domesticar el gat, sinó que va ser ell qui va decidir conviure amb nosaltres. Potser atret per preses fàcils com els ratolins, o simplement per conveniència. Va ser egoisme? I avui, després de milers d’anys, continuen al nostre costat per interès… o és que ja ens estimen? No ho sé. Potser la paraula que millor ho defineix és co-living : els gats comparteixen espais amb nosaltres, no pas sotmesos, sinó perquè han escollit conviure-hi. En el relat que llegirem a continuació, també va ser un gat qui va prendre la iniciativa: un petit explorador que un dia va escalar una heura per visitar els seus nous companys de convivència compartida . Aquell gest aparentment senzill es va convertir en l’inici d’una història que ens parla no només de gats i persones, sinó també de comunitat i de la manera com, a la nostra comarca, aquests felins fan de la convivència un autèntic co-living .   Un gató escalant una heura: així va com...

  Introducció Al món rural, de vegades ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos. Un pòster avisa als forasters dels “grans perills” que hi trobaran: el repic de campanes, el pas de tractors, els ramats que travessen els camins o la mà ferma dels pagesos i artesans. Una llista dita amb ironia, que amaga, però, una veritat més fonda: conviure amb la natura no és mai inofensiu. Els animals, els cicles i els silencis del camp tenen una força pròpia, capaç de donar vida i, alhora, de posar-nos a prova. Aquest relat parla d’això mateix: de la fragilitat d’una frontera on l’amor instintiu d’un animal i la voluntat humana d’ajudar es confonen fins a esdevenir dolor. Una història que ens recorda que, al camp, la vida i la ferida sovint van plegats, i que només l’enteniment pot fer de pont entre totes dues. Un relat del món rural on amor i perill es confonen La vaca que frissava Feia dos dies que en Miquel, el vell pagès, havia canviat les vaques de pastura. Una rere l'altra, totes havien...

Introducció La Festa Major de l’Estany és també caminar junts, descobrir els racons del nostre entorn i compartir converses i somriures. Enguany, la caminada popular ens ha dut fins al Puig de la Caritat i pels corriols que l’envolten, amb l’al·licient d’un esmorzar compartit i la sorpresa d’un obsequi final. En Josep Biayna ens en fa arribar aquest relat, amb mirada propera i plena de detalls, perquè en quedi constància i perquè la memòria d’aquesta jornada ens acompanyi fins a la propera edició. Caminada de l'Estany, edició 2025 Avui, diumenge 24 d’agost, s’ha esdevingut una activitat marcada amb llum pròpia al programa de la festa major de l’Estany: la caminada popular. Ha tingut de tot com agrada a tothom, pujades, baixades i corriols per dins del bosc ben bonics. La temperatura ha estat agradable i hem pogut gaudir de força estones d’ombra al llarg del recorregut, cosa sempre d’agrair.     Ben aviat hem estat dalt d’un punt emblemàtic: el Puig de la Caritat. Segurament si...

Introducció Hi ha noms que, tot i que les pedres ja no s’aguantin dretes, continuen ressonant en la memòria del poble. Cal Parrella és un d’aquests casos: una masieta senzilla, avui reduïda a quatre pedres mig amagades, que amaga al darrere una història de terres, de llegats i de costums antics. En aquest relat, en Lluís Vilardell ens convida a redescobrir el passat d’aquest indret del Serrat del Gaig, on els registres antics i les veus de la tradició ens parlen del darrer Parrella i d’una deixa que encara desperta curiositat. Una mirada al passat que ens recorda com, fins i tot en la desaparició, els llocs i els noms poden perdurar. Nota: Relat basat en fets reals i en el record de la investigació personal de l’autor, amb documents originals del bisbat revisats a l’arxiu del Claustre de L’Estany. Cal Parrella: un nom que encara ressona La nostra relació amb Cal Parrella va començar el dia que en Joanic ens va demanar de mantenir net el seu tros del Serrat del Gaig, quan van marxar u...

Crònica dels voluntaris ADF a Zamora A la nostra revista comptem amb un cronista molt especial: Santi Montsech , exalcalde de Santa Maria d’Oló i actual coordinador de l’ADF Quercus. Aquests dies és un dels set voluntaris de la Catalunya Central (sis de l’ADF Quercus i un de l’ADF Cingles) que s’han sumat al gran operatiu català desplaçat a Zamora per ajudar en la lluita contra els incendis forestals. Es tracta d’un comboi format per 56 efectius i 21 dotacions dels Agents Rurals, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) de Catalunya. El grup, coordinat per la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, va emprendre viatge per carretera i va arribar a la nit a la zona afectada, en resposta a la petició de suport interterritorial que permet sumar esforços davant emergències de gran magnitud. Des del terreny, en Santi ens fa arribar cada dia les seves impressions i la crònica del dia a dia ,...

  Avui compartim un petit relat d’ Isabel Casas , veïna del Raval del Prat de l’Estany. Filla i familiar de pagesos, mestra de tota la vida i naturalista apassionada, ha dedicat moltes hores a observar i estimar l’entorn. De tant en tant, acompanya grups a descobrir les orquídies del nostre país, que coneix amb mirada atenta i curiosa. Amb la seva sensibilitat, ens regala aquest somni sobre com voldria veure i viure els camins de l’Estany. Un somni He somiat un Estany amb camins cuidats, agradables i segurs, on tothom pugui caminar o passejar sense haver d’anar vigilant cada pas per por d’ensopegar amb un entrebanc, trepitjar una tifa de gos o patir sota un sol implacable. Uns camins que, a més, servirien per apropar el Raval del Prat al nucli del poble , fent més fàcil i agradable el dia a dia de veïns i visitants. En aquest somni també hi apareixia un corriol que sortia del Passeig del Prat —la que fou la carretera vella fins als anys trenta del segle XX, quan es va desviar el...

Introducció Som conscients que aquest editorial és més llarg del que acostumem a publicar. Però hem volgut recollir-hi totes les reflexions i aportacions que hem anat rebent des del mateix dia que ens vam assabentar de la construcció del pump track, quan els camions carregats de sorra artificial van entrar al poble i ens van fer adonar que aquella obra era ja una realitat. No volíem deixar fora cap veu ni cap idea, perquè entenem que el valor del debat és precisament la diversitat de mirades i la voluntat de compartir-les. Editorial En els darrers mesos, el poble de l’Estany ha viscut una polèmica inesperada al voltant de la construcció d’un pump track. I aquesta no és una excepció anecdòtica, sinó un reflex del funcionament de moltes institucions i societats: decisions precipitades, justificacions fràgils i una participació ciutadana reduïda a la mínima expressió. Allò que hauria pogut ser un simple equipament esportiu ha acabat esdevenint el mirall d’una manera de concebre la v...

  Introducció Avui publiquem al blog una carta oberta que ens ha fet arribar la Roser Farràs, veïna de l’Estany. És un text escrit des de l’estima al poble i amb el desig de compartir la seva mirada sobre com parlem i ens escoltem. Creiem que val la pena donar espai a totes les veus que volen expressar-se amb respecte i voluntat de construir. El blog “L’Estany que volem” va néixer precisament per recollir diferents sensibilitats i punts de vista, i aquesta carta n’és una bona mostra. Convidem tothom a llegir-la amb calma, des de l’afecte i la reflexió, sabent que la diversitat d’opinions també és part de la riquesa del nostre poble. Carta oberta com a veïna de l’Estany: He nascut i crescut a l’Estany. Aquest poble és casa meva des de sempre. Conec els seus carrers, les seves festes, els silencis de l’hivern i el bullici de l’estiu. L’estimo profundament, i és des d’aquest amor que escric aquestes paraules. Quan llegeixo el blog “L’Estany que volem”, em sento trista. No m’hi reconec...

Arrels profundes:  Les cooperatives de consum Introducció La petita experiència de cooperativa de consum que van impulsar alguns veïns de l’Estany no és un fet aïllat. Catalunya té una llarga tradició cooperativa: abans de 1939, centenars de cooperatives de consum van donar suport a milers de famílies, fins que el franquisme les va reprimir i moltes van desaparèixer. Avui, però, el cooperativisme torna a créixer amb força, especialment en àmbits com l’energia i el consum responsable, on el ciutadà torna a ocupar el centre. Iniciatives com Som Energia (fundada el 2010), que ja supera els 86 000 socis i més de 118 000 contractes actius (a maig de 2025), són un clar exemple d’aquest nou model que combina autogestió, renovables i democràcia energètica. Una mostra d’això és la iniciativa que ens recorda la Fina en aquest article. Va ser una iniciativa interessant   Ja fa uns anys, potser l’any 2018, que alguns veïns i veïnes de l’Estany —uns residents habituals i altres només d’est...

  Introducció En els darrers dies el debat al voltant de l’ús dels recursos públics i de la gestió municipal ha generat intensitat al xat de l’Àgora de l’Estany. Per evitar que els intercanvis es desbordin, ja s’ha creat un grup d’administració amb competències per esborrar missatges o demanar-ne la retirada quan sigui necessari, amb l’objectiu de preservar el respecte i la convivència. En paral·lel, al blog del col·lectiu L’Estany que volem ja es va publicar l’entrada “Fiscalitzar no és atacar: és defensar la democràcia” , on es remarca la importància de la crítica constructiva com a eina de millora. En aquest context, compartim a continuació una reflexió escrita per en Pep Franquesa  que vol posar en relleu alguns punts clau: la situació de l’escola, les prioritats en la gestió municipal, el debat sobre el circuit d’inèrcia i, sobretot, la necessitat de reconèixer el valor i la diversitat de les persones que formem part del poble. Bon dia a tothom, Ahir vaig rebre unes captu...

  Les lluernes o cuques de llum "mira’ns i no ens toquis" Hi ha canvis que arriben sense fer soroll, però que deixen un buit més gran que qualsevol demolició. Són transformacions lentes, disfressades de millora, que de mica en mica es mengen els detalls que donaven vida a un lloc. Aquest és el relat d’un veí que, al llarg de vint anys, ha vist com el seu poble perdia els sons, les ombres i les presències que el feien únic, substituïdes per un silenci estrany i una llum que no sap fer nit. Estanyencs perduts. Quan vam arribar al poble, vam redescobrir cuques de llum que dansaven com espurnes màgiques pel jardí. A la tarda, estols d'orenetes jugaven i xisclaven dibuixant cercles pel cel damunt nostre, i al capvespre, els ratpenats es despenjaven en silenci de sota la teulada del porxo. Al vespre, les granotes, des del Rec de les Nogueres i els bassals amagats pels voltants de la piscina municipal, se sentien cada vespre en llargues converses de "croacs", que ress...